Això no pinta bé

// Francesc Ricart

Fa temps que demanem i reclamem més atenció, dedicació i actuacions en favor del català a la Franja. Els verbs que faig servir ja es veu que són “senzills”: demanem perquè és la nostra llengua i tenim el dret de demanar a favor del català, com un dret humà bàsic; reclamem perquè entenem que les administracions són negligents en la cosa de la llengua i perquè al llarg dels anys —posem-hi des de 1984, quan la Declaració de Mequinensa— no s’han afanyat a defensar i garantir la presència i l’ús del català, per exemple, en els espais públics i en les actuacions que depenen, posem-hi, dels ajuntaments i els ens comarcals; no cal dir en les retolacions locals, anuncis oficials, etc. Allò que, d’una manera tèbia i amb una boca no gaire grossa les associacions de la Franja que funcionen des dels anys vuitanta repeteixen manta camins, però de manera no gaire reeixida.

El temps passa i les eleccions van caient inexorablement. Amb les convocatòries electorals, ni que siga de reüll, sempre esperem i volem veure-hi què diuen els programes dels partits polítics sobre el català, quins compromisos estan disposats a prendre. El català mai no ha estat un punt estrella dels programes electorals, de fet fins fa poc i una mica obligats per la descoberta de l’aragonès, a penes, és recurrent la referència de les llengües en els programes electorals.

En aquest moment, després de les eleccions municipals i autonòmiques i a la vista de les notícies que arriben sobre el “pa que hi donaran” a la llengua catalana al País Valencià i les Illes Balears, a partir del protagonisme del PP i VOX, he de confessar que estic esgarrifat. Què ens passarà a la Franja, de què serà capaç el govern d’Aragó que, si aquests anys amb Lambán i el seu govern progressista (!), no hem progressat i ens trobem en una situació molt precària? Què ens espera amb la dreta contumaç? Veurem si gosen “tocar” la llengua a l’escola i rebaixar-la més; o si es replantegen els avenços que sobre el paper representen les Acadèmies de les llengües. En fi.

Ja ens podem arremangar. Esperem a veure quin cas fan de les nostres demandes i reclamacions pel català; i ja no dic res d’exigir, que és el verb que volia “recomanar” i que hem d’emprar pel català d’una vegada a la Franja; això sí, per exigir caldrà més fermesa, decisió i, és clar, haurem de ser més.

---

Publicat a Temps de Franja n. 158, juliol 2023