Ho tenim molt pelut! Les notícies de cada dia que vénen des de Salses a Guardamar ens fan arrissar els pèls. I és clar que parlo de les atzagaiades o andanades que ens foten de tot arreu i, és clar, que parlo de la llengua i de la identitat.
Perquè quan toquen la llengua des d’un dels quatre cantons, em toquen la meua, me la volen malmetre, i ho fan per a atacar la meua identitat que els fa nosa. Aquesta visió pareix més clara quan les notícies provenen i afecten els grans territoris dels PPCC, però encara és més roenta quan ho vivim i patim des dels més petits, posem-hi les nostres comarques de la Franja. Des que hi ha els governs conformats pel PP i Vox al País Valencià, les Illes i a l’Aragó no han parat les males notícies contra la llengua a l’escola i també a l’àmbit sanitari i a l’Administració; unes restriccions vergonyants i escandaloses que hi fan més difícil la presència pública i l’ús del català. A la Franja, val a dir que no hi ha hagut, encara, una actuació explícita massa cridanera contra el català*, serà bo recordar l’editorial del número de gener de TdeF que s’exclama, contra la falta de reconeixement institucional i polític clar: (…) La interrupció de la transmissió generacional detectada pels estudis sociolingüístics té molt a veure amb la llarga i reiterada hostilitat institucional que patim. Ras i curt, a Saragossa mai no s’ho han cregut, això de les llengües diferents de l’espanyola, sobretot pel que fa a la llengua catalana, la qual no volen ni saben reconèixer com a seua.
La lectura de la situació, que ve de lluny, no és una altra que la negació de la càrrega d’ identitat catalana que comporta la llengua catalana a les nostres comarques. Per entendre’ns, un servidor rep aliment per a la meua identitat des de les portades —gairebé totes des del primer número d’aquesta publicació— o d’un llibre de Quim Gibert, com ara l’admirable Allà d’allà, editat fa pocs mesos i, en canvi, em rebenten manifestacions com les de J. Pueyo, diputat al Congrés per la CHA, quan es refereix amb agror contra la demanda del Govern català d’un finançament singular…, perquè hi veig el llautó de l’anticatalanisme que impera a les espanyes, en aquest cas fet des de l’altaveu d’algú que es vol mostrar com «un dels nostres». Confirmat: ho tenim pelut.
* A punt d’enviar l’article, he llegit que la “carcúndia” torna a demanar l’eliminació del català de la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés..
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024