Als patis dels instituts dels pobles de la Franja, els adolescents s’han acostumat a canviar de llengua amb la mateixa naturalitat amb què canvien de conversa. Parlen la llengua del seu poble amb els avis i també amb els pares (encara que amb aquests cada cop menys), i alternen entre aquesta llengua i el castellà amb la majoria dels seus amics. Aquesta alternança, que sempre havia estat un signe d’identitat de la Franja de Ponent, sembla trobar-se avui en risc. La pregunta és la següent: què passa amb una llengua quan no apareix a les pantalles?
La realitat és que les xarxes socials estan canviant les regles del joc. Aplicacions com TikTok, Instagram o YouTube no són simples miralls de la realitat; són sistemes dissenyats per premiar la viralitat. I en aquest mercat de l’atenció, l’algoritme té un clar «biaix de popularitat»: prioritza massivament els continguts en castellà. Això crea un efecte dòmino. Com més vídeos consumeixen els joves en castellà, més els en recomana el sistema, i a poc a poc, la llengua pròpia de la Franja es va tornant invisible, convertint-se en un soroll de fons que no travessa la pantalla.
El més preocupant no és només el consum, sinó la producció. Els adolescents, que entenen millor que ningú les lleis de la selva digital, han après que per triomfar (per aconseguir els anhelats likes i visualitzacions) han de parlar «la llengua de l’algoritme». Així, l’elecció de l’idioma deixa de ser una qüestió de sentiment o identitat per convertir-se en pura estratègia de màrqueting personal. Un estudi recent de la Universitat de Lleida ho confirma: el castellà s’ha consolidat com la llengua del prestigi, la que fan servir els seus influencers preferits, mentre que la llengua local queda relegada a un segon pla, perdent terreny fins i tot en els grups d’amics o a casa.
Estem davant d’un procés de «desplaçament lingüístic» que avança ràpidament. Si una llengua desapareix dels espais on ens divertim i socialitzem, perd el seu atractiu emocional. Però no tot està perdut. La solució passa per jugar amb les mateixes cartes: necessitem reconquerir l’espai digital. Cal que sorgeixin nous creadors que demostrin que la llengua de la Franja també serveix per fer humor, música i contingut viral. L’escola i les institucions han d’entendre que la batalla per la supervivència cultural ja no es lliura només a les aules o al carrer, sinó a les pantalles dels mòbils. Fer que la llengua sigui útil, moderna i visible a la xarxa és l’única manera de garantir que continuï sonant als patis del futur.
Publicat a Temps de Franja n.168, gener 2026