És una realitat que la nostra mobilitat s’ha vist molt influenciada per la vinguda i la popularització dels cotxes. Moltes sendes per on abans es transitava, bé a peu o amb animals de càrrega, s’han perdut amb el pas dels anys i, moltes vies de comunicació que hi havia als termes per travessar les diferents partides s’han oblidat. El que havien estat passos per on s’havia transitat han desaparegut amb el pas del temps. També la toponímia tradicional que els designava.
De vegades sembla que oblidem la importància d’aquestes vies per a poder comunicar. Durant anys han estat crucials per a la societat. Camins com les senderes i els assegadors —camins per al trasllat de ramats— que han estat molt relacionats amb uns oficis, com ara el pasturatge, les tasques agrícoles o les tasques d’aprofitament del bosc. Camins que conserven, encara, els seus drets com a vies pecuàries.
Algunes sendes les ha tapades la malea: la natura ha recuperat el terreny que li va ser arrabassat i que li pertocava. En altres casos, per pèrdua dels seus testimonis, s’ha oblidat el seu traçat i no han pogut tornat a ser marcades. Ara, amb la moda de caminar i córrer per la muntanya sembla que algunes d’aquestes senderes han tornat. També s’han intensificat els projectes per a recuperar la toponímia tradicional. Camins per on encara hi ha passos que ressonen i que són part del nostre patrimoni.
Publicat a Temps de Franja n.165, abril de 2025