Fa uns anys —i potser com ara— els diners es miraven d’allargar tant com es podia i, sovint, les solucions eren senzilles i eficaces. Un exemple n’és el sauló, una terra que es feia servir per netejar les olles ennegrides pel foc. La seva textura abrasiva permetia deixar-les com noves, sense necessitat de productes químics ni residus plàstics.
Amb el temps, però, la massiva introducció dels plàstics i dels productes d’un sol ús ha transformat els nostres hàbits. Ara sembla més fàcil comprar un producte de neteja agressiu o una fregadora sintètica que pensar en alternatives més sostenibles. Però, mentre el nostre planeta pateix els efectes d’aquest consumisme desmesurat, no hauríem de preguntar-nos si realment hem avançat?
En un moment històric en què la consciència ecològica és més necessària que mai, potser caldria recuperar algunes d’aquestes solucions del passat. No es tracta de renunciar al progrés, sinó d’aprendre de la saviesa dels qui vivien amb menys però, potser, sabien aprofitar-ho millor.
Tal vegada tornar al sauló per netejar olles puga semblar anecdòtic, però el seu esperit ens pot fer pensar a buscar alternatives més sostenibles en altres àmbits de la nostra vida. Potser el futur no depèn només de grans innovacions, sinó també de petits gestos que ens apropen i ens connecten amb la terra i el respecte pel medi ambient.
Publicat a Temps de Franja n.167, novembre 2025