Diuen que les paraules se les emporte el vent, però no sempre és així. Precisament el dia de Sant Jordi, a la Freixneda, l’aire vivet que bufave a la plaça no se’n va endur ni una.
Convocades per l’àrea de Cultura de la Comarca del Matarranya, dins del cicle «Quedaran les paraules», allí mos vam reunir unes quantes persones per a llegir i escoltar poemes del Juli Micolau, dels seus reculls D’un sol esclop i Aplec.
Els mots que brollaven dels llavis dels lectors mos colpien, sorprenien o acariciaven, i els anàvem guardant al cap i al cor per a fer-los nostres. El Juli en té tants (d’antics, d’oblidats, de dolços, d’aspres) que els comparteix amb gust perquè sap que així «quedaran», i el nostre agraïment és tan gran com la seua generositat.
Va ser una bonica tarda de primavera, la tarda que amb la poesia li vam fer la figa al vent.
