Enguany el 12è Festival del Matarranya Íntim es va celebrar a Torredarques, després de dos convocatòries seguides a Calaceit. Esta és la vila més menuda de la nostra comarca habitada per només quaranta veïns, segons el propi alcalde i vuitanta-dos el 2024, segons l’Instituto Nacional de Estadística. Es va dur a terme la segona setmana de juliol, del divendres 11 al diumenge 13, i la seua temàtica tractava d’un dels problemes socials més importants en l’actualitat: l’Hàbitat. L’organització va comptar amb la col·laboració de l’ajuntament i dels veïns de la vila, que van cedir desinteressadament els seus espais per oferir al públic les diferents actuacions programades per l’organització. La tranquil·la població, situada en un lloc envoltat d’un paisatge privilegiat, va acollir a més de 2.000 visitants per presenciar les seues sorprenents propostes artístiques que, segons alguns habituals assistents amb qui van parlar, va ser la convocatòria de més nivell creatiu. Fins a divuit espectacles diferents van passar per la població durant els tres dies de festival, alguns gratuïts i altres pagant.
Va iniciar-se la convocatòria a la Plaça de l’Església amb el Matarranya a Escena (MAE!) un espectacle de creació, expressió i joc en què hi participen més de vint-i-cinc persones de totes les edats que també hi va estar present en les dos últimes convocatòries a Calaceit. Visita guiada per la població, tast de vins de la Venta d’Aubert de Queretes, teatre, dansa… i, enguany, molta música: Efracústico, Los Malos, Barraca band i Lo que hay. Per finalitzar el festival a l’ermita de Sant Bernat, a posta de sol, amb les entrades exhaurides, concert de Túrnez i Sesé, uns músics que em van sorprendre a la plaça de Vall-de-roures per les festes majors, fa ara vint-i-cinc anys, interpretant les lletres dels poemes de Desideri Lombarte. Amb l’escriptor de Pena-roja es van iniciar amb l’experiència de musicar els versos dels millors poetes de la literatura contemporània catalana: Josep Carner, Salvador Espriu, Màrius Torres, Dolors Miquel, Maria-Mercè Marçal… Ara, després d’onze anys sense entrar a un estudi de gravació, han editat un altre treball: Com l’infant de les tardes robades.
