De colpistes, nazis i xarlatans*
// Antoni Bengochea
La RAE defineix cop d’estat com l’acció violenta per la que un grup s’apodera o intenta apoderar-se del poder d’un estat. Als líders de l’anomenat “procés” català se’ls acusa contínuament de colpistes. Aquest adjectiu se’ls aplica tan sovint que tota la dreta espanyola (incloent també el que ells en diuen “centre”) afirma que aquestes persones són colpistes. Com podem veure, els fets d’aquestes persones, estan molt allunyats de la definició que dona la RAE de l’acció cop d’estat. Aquestes persones mai van intentar apoderar-se (i molt menys per la força) del poder de cap estat (tampoc de la comunitat de Catalunya). Si ens cenyim als fets, aquestes polítics foren condemnats pel Tribunal Suprem per sedició, que és un acte de insurrecció contra les autoritats i les lleis vigents. Ni tan sols els condemnaren per rebel·lió, que suposa que l’acte de sedició s’hauria de dur a terme amb la força de les armes. Si el Suprem hagués trobat un delicte més gros que la sedició, de veritat creieu que no l’hagués aplicat? La gran majoria de professionals de la política i de la judicatura que parlen de colpistes, coneixen aquests termes perfectament, però els tergiversen de manera descaradament tendenciosa. Aquests professionals apliquen la teoria del destacat ministre de propaganda nazi Goebbels, que afirmava que les mentides repetides contínuament esdevenen veritats. Aquests seguidors del “gran” Goebbels són evidentment mentiders, però actuen com veritables xarlatans (entabanadors), que seria el terme filosòfic. En aquest país el sentit d’allò que se’n diu cop d’estat és molt minimitzat: encara n’hi ha molts que pensen que l’acte que va provocar la Guerra Civil no va ser un cop d’estat, sinó un acte de patriotisme. Si s’hagués produït un cop d’estat de debò, els independentistes haurien, com a mínim, pres per les armes el poder total a Catalunya, dissolent el parlament, que passaria a ser monocolor, i haurien fet una llei (sense democràcia) en la que, entre altres coses, es prohibiria l’ús públic del castellà, del que es podria permetre l’ús familiar i col·loquial. La realitat va ser molt diferent: simplement un acte de rebel·lia amb ínfules de sedició (afortunadament).
*Publicat a Diario de Teruel, 10 de juliol de 2021
Tags: Lo cresol
Trackback from your site.