Cabdill*
//Antoni Bengochea
Seguint la moda de parlar del “CAUDILLO”, voldria recordar alguns dels tòpics que es donaven per segurs en la etapa de la dictadura “cabdillista”, i que bona part de la dreta hispànica actual encara dona per bons. El primer seria que Francisco Franco era un gran militar. Quan jo era jove, els partidaris del líder feixista sempre et recordaven que Franco era el general més jove pràcticament del segle XX, i que va guanyar una guerra amb moltes dificultats, per les ajudes que tenien els “rojos” d’una Rússia totalment entregada. Del que no parlaven era de que, al mes de la sublevació, les forces d’en Franco tenien a l’abast la possibilitat de conquerir Madrid d’una manera no massa difícil (evidentment amb menys dificultats que quan ho van intentar, i que va acabar amb un gran fracàs de l’exèrcit rebel) i avançar el final de la Guerra. És clar que Franco no volia allargar la Guerra voluntàriament, però sí afermar-se en el poder únic i màxim, cosa que va aconseguir gràcies a la campanya de l’Alcázar de Toledo que va prioritzar a la presa de Madrid. Ja veieu: un gran militar que o feia tot per la pàtria. Un altre tòpic molt estès era allò de que Franco li “havia plantat cara a Hitler” i havia salvat a la nació espanyola d’entrar a la Guerra mundial. Aquesta frase remarcada me la van estampar a la cara varies vegades, fins i tot en plena transició. Ara tothom sap (si ho vol saber) que el Generalísimo manifestava “adhesió inquebrantable al Fürher”, volia formar par de les “potències del eix”, ergo entrar a la Guerra Mundial, i que van ser justament els nazis els que van rebutjar la participació espanyola, perquè era més un pes mort que una veritable ajuda, i per les exagerades i gairebé ridícules aspiracions del “Caudillo” després de la suposada “Gran Victòria”. L’actitud de Franco a Hendaia no va ser plantar-li cara a Hitler, més aviat fer-li la pilota i tocar-li una mica els collons. La veritable “plantada de cara” va ser quan els nazis començaren a trontollar i el cabdill va passar d’adicte “inquebrantable” a “camaleó cara-girat” .
*Publicat al Diario de Teruel el dissabte 31 d’octubre del 2020
