Se va solsint
Solsint les barreges
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín A mestra, quan encara hi anava, explicaven que va haver-hi un temps en què una casa reial va engendrar una mena d’hereu en, diguem, poques habilitats fines. És a dir, allò d’empegar gomets i retallar en les estisores de punta rodona no se li donava gaire bé. D’acord, l’animalot del mestre ho
LLEGIR-NE MÉS
Solsint la despossessió… i la lleit
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Per a què el capitalisme i els estats moderns poguessin desenvolupar-se va ser imprescindible, entre altres factors, que anessin acompanyats de tot un procés de despossessió i repressió. Eixos processos, en diferents fórmules, van passar per la usurpació d’una bona part de les terres comunals per a convertir-les en terrenys d’ús i
LLEGIR-NE MÉS
Aigua tèbia
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Un any més, no m’haurà tocat la loteria i això m’haurà deixat com van quedar aquell grup de soldats que, carregats de ferralla, llances, escales i d’altra parafernàlia, van fer tard a l’assalt del castell. I com que van fer tard de tants estris com van haver de carregar, l’aigua bullint que
LLEGIR-NE MÉS
Joan Fuster i Gabriel Ferrater
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Com el passat 2021, no voldria acabar aquest Anno Domini de 2022 sense fer esment al naixement, just ara fa un segle, de Joan Fuster a Sueca i de Gabriel Ferrater a Reus, dos escriptors que, d’una manera o d’una altra he admirat, i encara admiro. El primer, poeta precoç i irònic
LLEGIR-NE MÉS
Pastar fang
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Lo fang ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i, inclús, podríem dir que, anteriorment a la història de la humanitat, també la no humanitat ha tingut al fang com a company d’aventures i, concretament, lo fang pastat ha estat un company humil i inseparable de la espècie
LLEGIR-NE MÉS
Amor, una miqueta d’odi… I un cavall
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín No em sembla just encetar temes i deixar-los abandonats a la seua sort com qui abandona un gos al mig del bosc adés de vacances, o com qui abandona a una jaia a una benzinera. Per això he decidit recuperar a la pobra Caterina de Rússia que va quedar abandonada en mig
LLEGIR-NE MÉS
Solsint la guerra
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Ara que ja casi no està de moda parlar de guerra perquè, per algun incògnit motiu, les notícies són efímeres; em permetreu que dedica una part del meu temps a reflexionar-hi com si sabés de què estic parlant. Per començar he decidit ficar una paraula així de crua al títol: Guerra, res
LLEGIR-NE MÉS
Solsint la migdiada
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Quan era petit i d’això fa una pila d’anys, l’hora més temuda era l’hora de la migdiada, especialment a l’estiu. Perquè lamento comunicar que mai he tingut una vida de mem d’eixos de l’internet. Es a dir, allò de que adés un cap de família (fos lo que fos això) en un
LLEGIR-NE MÉS