Se va solsint
‘Los canons de Navarone’
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Los canons de Navarone és un tros de pel·lícula d’aquelles que vèiem la gent menuda, asseguts a la cuina, davant una tele en blanc i negre, mentre menjàvem una torrada de pa en oli i sucre (lo vi me donava cor agre). Com que se suposava que era una pel·lícula de guerra
LLEGIR-NE MÉSCartografia II
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Un amic, fa temps, me va parlar d’unes persones anomenades neorurals. Una gent que en un moment donat van decidir deixar-ho tot i anar a viure al camp una vida autosuficient, com la que expliquen als llibres. I per a ficar en marxa lo seu projecte de vida van optar per anar
LLEGIR-NE MÉS
Leopold II
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Feia més de dos anys que la maleïda pandèmia ens havia separat, malgrat tot, sabia que venies per aquella lleugera picor de nas que em vas provocar. Una picor de nas com la picor de nas produïda per una forta emoció, com quan Pepe, «el Boleco», arrenca a gemegar a ritme de
LLEGIR-NE MÉS
Cabòries primaverals*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Un canvi tan radical com sobtat al paisatge i tot pareix explotar en una festa de colors. Les armelleres han estat les primeres en unflar los borrons i fer-los petar, d’un dia pel l’altre, com si fossin los coets de serpentines d’una festa infantil d’aniversari. També han eubert les flors, com euria
LLEGIR-NE MÉS
Arrossegant lo cul per les espones
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín En la que està caient. En los científics eixint dels seus laboratoris plantat-se davant del temple més sagrat del segle XXI: lo sacre Congrés dels Diputats, farts com estan de que ningú els hi faci cas; en un acte de valentia, han decidit jugar-se-la i manifestar-se i exposar-se a la criminalització del
LLEGIR-NE MÉS
James Gandolfini*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Fa una pila d’anys que Manuel Fraga Iribarne (aquell home amb semblant proto-Toni Soprano) va eixir a passejar-se pels carrers d’Euskadi amb un paraigua en los colors de la bandera d’Espanya, al crit de: “la calle es mía”. Certament hi ha qui creu que poques coses han canviat des d’allavonces, però n’hi
LLEGIR-NE MÉS
Et trobo a faltar*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Ja sé que continuar parlant de pandèmia, confinaments i restriccions fa casi tanta mandra com escriure sobre el tema, sobretot ara que hi ha un deliri per recuperar allò semblant a una normalitat, que no té res de normal, que figura que era lo que fèiem abans de març de dos mil
LLEGIR-NE MÉS
Cartografia I (potser hi haurà un dos)*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Sembla ser, pel que diuen experts i expertes en la matèria, que no hi ha cap evidència històrica de què hagi existit, més enllà de la literatura, un mapa del tresor. Això vol dir que a cap pirata li va passar pel cap, en cap moment, fer un mapa detallat que expliqués
LLEGIR-NE MÉS