Viure de les «paguetes»

// Patrici Barquín

Com que veig que m’estic quedant enrere per culpa de la meua obsessió per l’estètica, l’ètica i la ruralitat, he pres la ferma decisió de parlar de l’actualitat més rabiosa. Bé, rabiosa en lo sentit de la ràbia que genera tenir tantíssim gandul vivint de les paguetes, mentre jo m’he de deixar la pell escrivint eixes columnes en calçotets, prenent mil cafès i eufegant-me davall l’aire calent del ventilador. Digues que el sou s’ho val, però, clar, millor siria no haver de fer res i que l’Estat, en los quartos de tots, me mantingués com manté a tota eixa colla de vividors.

Pensem en les 144.285 persones joves, sanes i en bona disposició de treballar ben dur pa guanyar-se les garrofes que s’estan sense fotre brot tot lo dia i cobrant tots los mesos de l’Estat. Clar, això enerva a la persona més ataràctica. Ara, Imaginem que tot això passés a una empresa (eixa comparació ha rebut like d’una persona liberal) que té contractades eixa quantitat de persones per a que no facin res, però que els hi facilita roba, menjar, allotjament i un sou tots los mesos. A quin cap hi cap! Pos bàsicament é el que està fent lo Govern i els governs del món en general, en los exèrcits, que són això, forces que a més a més tenen armes.

I és que la vida del militar é molt sacrificada. Malgrat que la seua feina consisteix en assassinar persones, que anomenen durant un temps indeterminat enemics; violar dones, orfanejar i matar infants, saquejar poblacions, bombardejar residències presidencials, complexes militars, vies de comunicacions, embasaments, pobles i ciutats, col·legis, hospitals i tot lo que pugui representar un perill per als interessos de la nació. Doncs al final de tot, com que fer tot això tots los dies é molt cansat, pos bàsicament no fan res la major part de la seua vida laboral. De fet, la majoria de militars del nostre país no han entrat mai en combat, (entrar en combat vol dir tot allò de matar, violar, etc.) lo que vol dir que viuen tranquil·lament de no fotre brot. I què passa quan tens a tanta gent armada i avorrida de no fer res tot lo dia? Pos això, que busquen alguna mena de diversió. Com passa en los equips de futbol que, per a no caure en l’avorriment del final de temporada i fins que comença la següent, organitzen partits de costellada, perdó, partits amistosos, volia dir; amb la finalitat de mantenir-se entretinguts i en bona forma física. Bé, els militars, quan pateixen un excés de tedi, tendeixen a muntar cops d’Estat i així estan entretinguts, un temps, treballant (allò de saquejar, violar, etc.) en la mateixa població que els hi pague el sou. Quina paradoxa!

En definitiva, que si algú encara està convençut que al segle XXI hem de continuar mantenint un exèrcit, com a mínim ens hauria de deixar fer contractes fixes discontinus. Així, només caldria pagar-los lo sou quan estesin orfanejant, saquejant, violant, etc. Però vage, això del matar, violar, etc. encara ho hem d’anar solsint.