Litterarum 2026

Se va solsint

Somnis que no ho són tant

Escrit per Patrici Barquín a 22 de juliol de 2026

Ma jaia, de la mateixa manera que una gran quantitat de persones de la seua generació, va viure una vida dura. Ja sabeu, una infantesa mísera de treball, una joventut mísera de treball i una espurna d’il·lusió, que va durar més que una flor, trencada pel feixisme. Així, l’edat adulta va ser repressió, gana, alguna

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Teixons

Escrit per Patrici Barquín a 21 de juliol de 2026

Lo naixement de l’endocrinologia i el seu perfeccionament primigeni va tenir uns resultats nefastos a nivell social. Un dels seus precursors, Nicola Pende, era un metge feixista que va estar anomenat senador pel Benito aquell de les itàlies. Però no en va tenir prou de ser nomenat senador i va voler incidir en la política

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Un poble de merda

Escrit per Patrici Barquín a 18 de juliol de 2026

Per increïble que pugue parèixer, la colonització està més de moda que mai. El postureig viscut després de la segona guerra mundial no va ser més que això, un postureig; una manera de fer veure que la guerra ens havia fet millors persones i, en conseqüència, millors societats. Però la realitat és caburda com ella

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

El Jerom i l’Úrsula von der Leyen

Escrit per Patrici Barquín a 18 de juliol de 2026

Quan los soldats mexicans van fer l’escabetxina de dones i nens apatxes, el bo d’en Jerom no era més que un guerrer al que acabaven de matar a tota la família. Això el va legitimar per a liderar la unió dels diferents grups apatxes que van aniquilar a tota la guarnició mexicana artífex de la

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Post punk

Escrit per Patrici Barquín a 17 de juliol de 2026

Temps era temps en que els cims nevats no formaven part de la nostra anatomia. Temps fugit en que tot era festa, però també transgressió. La sang bullia i les hormones esclataven en balls salvatges. La música es combinava amb la nostra ànima creant emocions que, en lo temps, quedarien esmorteïdes per a, en lo

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Very famous people

Escrit per Patrici Barquín a 20 de maig de 2026

Vivim temps convulsos (m’encanta dir eixa frase), temps en què es busca reconeixement social i influir a la resta de la gent com si el fet de transcendir la pròpia existència fos una tasca tan ineludible con la que tenia el Sísif empenyent la maleïda roca.

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

De l’esdeveniment, Johnny i el seu fusell

Escrit per Patrici Barquín a 27 d'abril de 2026

Costa molt parlar sobre la guerra mundial a la que estem immersos, precisament, perquè eixa immersió ens dificulta comprendre la dimensió de tot allò que està passant.

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Déu castiga sense totxo

Escrit per Patrici Barquín a 14 de febrer de 2026

A la radera columna, que vaig ser capaç d’escriure i entregar al Temps de Franja, dissertava sobre la conveniència de gaudir de les pantagruèliques lifares nadalenques com a forma de resistència al feixisme (ospa!, dit així queda força estrany) I confessava que estava proper a reconciliar-me en les festes eixes. I com que cap bona

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Següent