Se va solsint
Solsint la despossessió… i la lleit
Escrit per Patrici Barquín a 15 d'abril de 2024
// Patrici Barquín Per a què el capitalisme i els estats moderns poguessin desenvolupar-se va ser imprescindible, entre altres factors, que anessin acompanyats de tot un procés de despossessió i repressió. Eixos processos, en diferents fórmules, van passar per la usurpació d’una bona part de les terres comunals per a convertir-les en terrenys d’ús i
Publicat a Se va solsint
Al voltant de la distorsió
Escrit per Patrici Barquín a 11 d'abril de 2024
// Patrici Barquín En los principis de l’ús de la guitarra elèctrica, com que els amplificadors no estaven molt desenvolupats, quan es pujava excessivament lo volum, apareixia la distorsió que era tinguda per una errada de so inacceptable.
Publicat a Esdeveniments
Aigua tèbia
Escrit per Patrici Barquín a 10 d'abril de 2024
// Patrici Barquín Un any més, no m’haurà tocat la loteria i això m’haurà deixat com van quedar aquell grup de soldats que, carregats de ferralla, llances, escales i d’altra parafernàlia, van fer tard a l’assalt del castell. I com que van fer tard de tants estris com van haver de carregar, l’aigua bullint que
Publicat a Se va solsint
Joan Fuster i Gabriel Ferrater
Escrit per Esteve Betrià a 5 d'abril de 2024
// Esteve Betrià Com el passat 2021, no voldria acabar aquest Anno Domini de 2022 sense fer esment al naixement, just ara fa un segle, de Joan Fuster a Sueca i de Gabriel Ferrater a Reus, dos escriptors que, d’una manera o d’una altra he admirat, i encara admiro. El primer, poeta precoç i irònic
Publicat a Se va solsint
Amor, una miqueta d’odi… I un cavall
Escrit per Patrici Barquín a 19 de desembre de 2023
// Patrici Barquín No em sembla just encetar temes i deixar-los abandonats a la seua sort com qui abandona un gos al mig del bosc adés de vacances, o com qui abandona a una jaia a una benzinera. Per això he decidit recuperar a la pobra Caterina de Rússia que va quedar abandonada en mig
Publicat a Se va solsint
Solsint la guerra
Escrit per Patrici Barquín a 16 de novembre de 2023
// Patrici Barquín Ara que ja casi no està de moda parlar de guerra perquè, per algun incògnit motiu, les notícies són efímeres; em permetreu que dedica una part del meu temps a reflexionar-hi com si sabés de què estic parlant. Per començar he decidit ficar una paraula així de crua al títol: Guerra, res
Publicat a Se va solsint
Viure de les «paguetes»
Escrit per Patrici Barquín a 16 d'agost de 2023
// Patrici Barquín Com que veig que m’estic quedant enrere per culpa de la meua obsessió per l’estètica, l’ètica i la ruralitat, he pres la ferma decisió de parlar de l’actualitat més rabiosa. Bé, rabiosa en lo sentit de la ràbia que genera tenir tantíssim gandul vivint de les paguetes, mentre jo m’he de deixar
Publicat a Columnes,Se va solsint
És una lata
Escrit per Patrici Barquín a 11 de maig de 2023
// Patrici Barquín Lo mite de l’Atrahasis explica que al principi de tot eren los mateixos déus los que treballaven, però farts d’excavar canals de reg, van decidir crear unes deïtats menors que treballessin per ells; ara bé, com que això del treballar és una lata, les deïtats, tot i ser menors, van a acabar
Publicat a Se va solsint