Se va solsint
Sobre la realitat i l’electricitat
Escrit per Patrici Barquín a 10 de febrer de 2023
// Patrici Barquín Carlos Taibo, a les seues xerrades, cita a un autor francès, conservador, catòlic i monàrquic: Georges Bernanos, que va dir: «lo realisme és la bona consciència dels fills de puta, que afirmen que la realitat és aquesta i no podem evitar-la». Eixa cita, que pot parèixer tan dura, ve al cas degut
Publicat a Se va solsint
La petita mort
Escrit per Patrici Barquín a 18 de gener de 2023
// Patrici Barquín ¡Un moment! A veure si tenim una mica de tranquil·litat. Que teniu la ment molt bruta. Ni quan penso en muntar a cavall me ve al cap la pobra Caterina de Rússia, de la que si voleu algun dia en parlarem; ni quan parlo de la petita mort m’estic referint a aquell
Publicat a Se va solsint
De discoteques, Hefests i Afrodites
Escrit per Patrici Barquín a 17 de novembre de 2022
// Patrici Barquín De tothom és sabut que les persones que col·laborem al Temps de Franja tenim una característica comuna que, a més a més, é compartida amb les persones que llegeixen el Temps de Franja. Sí, parlo de la bellesa; però no d’una bellesa qualsevulla, sinó d’aquella bellesa que de tant extrema fa mal
Publicat a Se va solsint
Tant’ amare, habib, tant’ amare
Escrit per Patrici Barquín a 17 de setembre de 2022
// Patrici Barquín Poc desprès de l’estrena de la cinta de Superman, va haver-hi una mena de «proto fake news», que afirmava que un xiquet, imbuït per la fantasia de la cinta, s’havia lligat un llençol a l’esquena i havia saltat per la finestra d’un gratacels, perquè pensava que podia volar. Lo mateix expliquen de
Publicat a Se va solsint
‘Los canons de Navarone’
Escrit per Patrici Barquín a 16 d'agost de 2022
// Patrici Barquín Los canons de Navarone és un tros de pel·lícula d’aquelles que vèiem la gent menuda, asseguts a la cuina, davant una tele en blanc i negre, mentre menjàvem una torrada de pa en oli i sucre (lo vi me donava cor agre). Com que se suposava que era una pel·lícula de guerra
Publicat a Se va solsint
Cartografia II
Escrit per Patrici Barquín a 1 de juliol de 2022
// Patrici Barquín Un amic, fa temps, me va parlar d’unes persones anomenades neorurals. Una gent que en un moment donat van decidir deixar-ho tot i anar a viure al camp una vida autosuficient, com la que expliquen als llibres. I per a ficar en marxa lo seu projecte de vida van optar per anar
Publicat a Esdeveniments,Se va solsint
Leopold II
Escrit per Patrici Barquín a 17 de maig de 2022
// Patrici Barquín Feia més de dos anys que la maleïda pandèmia ens havia separat, malgrat tot, sabia que venies per aquella lleugera picor de nas que em vas provocar. Una picor de nas com la picor de nas produïda per una forta emoció, com quan Pepe, «el Boleco», arrenca a gemegar a ritme de
Publicat a Se va solsint
Cabòries primaverals*
Escrit per Patrici Barquín a 6 de maig de 2022
// Patrici Barquín Un canvi tan radical com sobtat al paisatge i tot pareix explotar en una festa de colors. Les armelleres han estat les primeres en unflar los borrons i fer-los petar, d’un dia pel l’altre, com si fossin los coets de serpentines d’una festa infantil d’aniversari. També han eubert les flors, com euria
Publicat a Columnes,Se va solsint