Se va solsint
L’Orzowei 2
Escrit per Patrici Barquín a 20 de febrer de 2020
// Patrici Barquín Ja està, ja està lo típic espavilat que estarà dient que soc una víctima de la modernitat. Que ja no sé escriure més que en forma de sèrie d’eixes plataformes tant modernes que hi ha ara. Que si les “Històries Desllavassades”, que si “l’Orzowei”. Què passa?, que ara tot sirà per capítols.
Publicat a Se va solsint
Històries desllavassades II
Escrit per Patrici Barquín a 16 de gener de 2020
// Patrici Barquín Desprès de publicar la darrera columna al Temps de Franja, vaig rebre diversos requeriments de drets d’autor per part de les meues amistats i família. En general, la feina creativa, té mala premsa, especialment quan ens reconeixem reflectits a un escrit, com en eix cas, publicat en forma de columna. Així que
Publicat a Se va solsint
Històries desllavassades*
Escrit per Patrici Barquín a 15 de gener de 2020
// Patrici Barquín Ara que encara estem a unes dates propicies pa anar al cine en la canalla… Sí, ja sé que qualsevol data pot resultar apropiada pa marcar-se una bona sessió de cine, però los volts de Nadal sempre donen més peu a anar-hi en família. Pos això, que durant eixes dates, un bons
Publicat a Se va solsint
De la xafarderia histriònica al “Satisfayer”. Anàlisi electoral
Escrit per Patrici Barquín a 18 de novembre de 2019
// Patrici Barquín Hi havia un temps en que la xafarderia del poble se reunia en grups, bé a la fresca de la tardada d’estiu o bé agon al migdia acalentés lo sol d’hivern, ben definits i coneguts per tothom. A n’eixes reunions se tombava a ben pelat i repassat a mig poble.
Publicat a Columnes,Se va solsint
Lo xic ja treballa*
Escrit per Patrici Barquín a 1 de novembre de 2019
// Patrici Barquín —Lo xic ja treballa —me va dir la veïna només veure’m assentant a la terrassa d’aquell bar. La veritat, no vaig saber que dir. Lo xic era lo seu net que no tenia gaires més anys que jo i jo, ja portava uns quants anys d’acotxar lo llom. Ja sé que pensaràs
Publicat a Se va solsint
L’Orzowei*
Escrit per Patrici Barquín a 21 d'octubre de 2019
// Patrici Barquín Com que ja fa un temps que mos coneixem, he decidit que ha arribat lo moment de despullar-me. Ep, tranquil·litat!, que no penso despullar-me del tot, i a més a més, parlo en sentit figurat. Vull dir que trobo que ara que tenim eix número dedicat a la llengua materna, crec convenient
Publicat a Se va solsint
My generation
Escrit per Patrici Barquín a 18 de setembre de 2019
// Patrici Barquín Darrerament tinc una quimera que no em deixa viure, i és que anar sentint parlar a mon jaio està fent que no sosegue. Això podria deure’s a que mon jaio ja fa uns quants anys que no està entre nosaltres i qualsevol podria pensar que, si realment fos ell qui me parla,
Publicat a Se va solsint
“Verdolatria”
Escrit per Patrici Barquín a 16 d'agost de 2019
// Patrici Barquín Verdòlatra é lo que me podria definir com a persona. Suposo que si pregunteu a d’altres persones us faran altra mena de definicions com: poca solta, cap de suro, o qualsevol altra que trobaran més adient, però com que eixa columna l’escric jo, em permeto auto definir-me com vull.
Publicat a Columnes,Se va solsint