Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

AC (adés del Confinament) dC (després del Confinament)*

// Patrici Barquín

Grans canvis s’han anunciat amb motiu de la nova era; l’era d.C., és a dir, després del Confinament.
Voldria creure que eixa declaració de propòsit d’esmena és ben real i no forma part d’un simple acte de redempció o promesa vàcua. Una promesa com la que feia quan de petit em castigaven sense poguer eixir i després d’unes poques hores de confinament, tractava de convèncer els meus progenitors de la meua bondat i capacitat pa canviar i actuar d’acord amb les normes que tractaven d’inculcar-me. Òbviament, quan acabava lo castig o s’estovaven i em deixaven marxar abans, com la mula que torna a l’era, oblidava les normes i tornava a fer, bàsicament, lo que m’apetia.
Dic que vull creure que realment hi ha un propòsit real de canvi, perquè he sentit veus que parlen de recuperar les nostres relacions més primigènies, que és l’equivalent a anar a l’arrel de problema. Per a fer això, sento propostes que parlen de mirar a les cultures ancestrals, a les tribus, a lo que en diem cultures primitives i astí é agon començo a preocupar-me, perquè, la majoria de persones tendeixen a relacionar allò primitiu en països exòtics, cultures tan allunyades de la nostra que ens pot portar a una idealització per incomprensió d’allò que fan.

Així que, potser lo que cal é buscar al nostre voltant allò que ens caracteritzava com aborígens del nostre entorn. Allò que ens torna a connectar amb la natura i la vida, tal i com estaven connectats los nostres ancestres. Podem tornar a ser aborígens sense necessitat de fer coses estranyes (tot i que anar despullat corrent pel camp o ballar d’igual manera al voltant d’una foguera me resulta molt atractiu), simplement mirant enrere i ficant en qüestió allò que donem per naturalment acceptat. Per exemple: en algun moment, algú ens va convèncer de que en comptes de fer peces d’espart, era millor treballar pa poder guanyar diners, pa poder comprar coses que no teníem temps de fer, perquè havíem de treballar pa guanyar diners… I això ens a dut a anar a comprar al supermercat i tornar cap a casa amb una bossa plena d’escombraries que emboliquen allò que volem menjar, és a dir, que treballem per a comprar bàsicament escombraries que després et diuen que hem de reciclar. I crec que per astí é per agon podem trobar l’arrel de l’inici de la nova era després del Confinament. Tot i que això encara ho hem d’anar solsint.


*Publicat a Temps de Franja n.146, juliol-agost 2020

 

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: