Se va solsint
Viure com un “majara”
Escrit per Patrici Barquín a 16 d'abril de 2019
// Patrici Barquín Va haver-hi un temps en que ser un intel·lectual era lo més de lo més, i hi havia qui feia mans i mànigues pa parèixer lo que no era. A veure, que dit així crec que no s’entén prou bé. Fiquem un exemple: Recordo que, sent jo molt jovenet, a una sessió
Publicat a Columnes,Se va solsint
La Sheremare
Escrit per Patrici Barquín a 14 de febrer de 2019
// Patrici Barquín La meua mare era com la Sherezade. No, no estic dient que ella, la mare, anés per casa coberta de vels de seda i fent una interminable dansa del ventre, cosa que, d’altra banda, hauria donat a la meua infantesa un embolcall de “realisme fantàstic” al més pur estil de Gabriel García
Publicat a Columnes,Se va solsint
Pokemon Go
Escrit per Patrici Barquín a 17 de gener de 2019
// Patrici Barquin Ja sé que fa dies que ha passat de moda lo joc “Pokemon Go” i que ja no jugue ni Ash, l’entrenador més famós de l’univers “pokemon”, però es que heu de tenir en compte que ja sóc una persona madura (per edat física, que lo del cap encara no ho tenim
Publicat a Columnes,Se va solsint
Ha arribat l’hora de la conciliació
Escrit per Patrici Barquín a 27 de desembre de 2018
// Patrici Barquín Mai, insisteixo, mai é una bona idea començar un discurs, presentació, escrit o columna demanant disculpes per no saber estar al nivell de lo que de tu s’espera. Primer de tot, vull demanar disculpes, ja que acabo de passar “la passa” (la passa é allò que los metges anomenen gastroenteritis i que
Publicat a Se va solsint
L’home de fraganyó
Escrit per Patrici Barquín a 23 de novembre de 2018
// Parici Barquín Va passar. Juro que no ho he somiat. Va passar i, a més a més, va passar durant un concert de “Los Trogloditas”. Ni en los meus somnis més humits podria haver arribat a imaginar una conversa de tal envergadura a un concert de “Los Trogloditas”, i és que, a camins, la
Publicat a Se va solsint
Lletania del bon barbut
Escrit per Patrici Barquín a 17 de setembre de 2018
// Patrici Barquín Òstic tu, sembla mentida a quina velocitat passa lo temps. Fa dos dies estàvem a l’estiu i ara, sense més ni més, ja estem abandonant los bons propòsits de començament de curs. Vull dir que, desprès d’acabades les vacances, a un li entra un no sé què de voler canviar de vida
Publicat a Columnes,Se va solsint
Calentures mentals
Escrit per Patrici Barquín a 22 d'agost de 2018
// Patrici Barquín Crec que hem passat un estiu en temperatures prou elevades com per a permetrem eix títol de columna. No voldria donar peu a malentesos. Alluny de les meues intencions està evocar cap mena d’imatge eròtica, obscena o pornogràfica. Al contrari, eixa calor que hem patit no donava gaire peu a acrobàcies sexuals.
Publicat a Se va solsint
Desconnexió*
Escrit per Patrici Barquín a 25 de juliol de 2018
// Patrici Barquín Podríem pensar, o donar per sabut, que estem davant d’un fenomen que ha succeït de forma gradual i pausada, però la veritat é que ha sigut una evolució, de fet, anomenada revolució, bastant sobtada. Prova d’això é lo que en una ocasió m’explicava mon sogre: Deia l’home, que en un camí va
Publicat a Se va solsint