Se va solsint
Viure i somriure
Escrit per Patrici Barquín a 15 de novembre de 2024
No vull escriure sobre la poca traça de la classe política en general. No vull escriure sobre la irresponsabilitat de qui mana, governa o diu que ens representa. No vull escriure sobre toreros ni sobre serveis d’emergències. No vull escriure sobre exèrcit ni sobre policies. No vull escriure sobre si aquest o l’altre estava dinant
Publicat a Se va solsint
Brossa, brutícia, fem i disrupcions culturals
Escrit per Patrici Barquín a 14 de setembre de 2024
Va haver-hi un temps en que la brutícia generada era una font de riquesa i fertilitat. Un temps en que les gallines aixecaven los ulls esperançats cap als nostres culs que guaitaven pel forat de la comuna com si d’un deu ciclop, proveïdor de manà, es tractés. Un temps en que les escassíssimes restes de
Publicat a Se va solsint
Mitjans
Escrit per Patrici Barquín a 18 de juliol de 2024
Qualsevol podria pensar que és paradoxal (ja estem, ja m’ha pegat lo sol al cap i no faig més que escriure paraules rares com si fos espavilat) que a un mitjà escriga una crítica als mitjans, però, en realitat, no es tracta tant de fer una crítica a tots los mitjans, sinó, i per puntualitzar,
Publicat a Se va solsint
Els mestres que van prometre el fracàs
Escrit per Patrici Barquín a 17 de maig de 2024
// Patrici Barquín Em van néixer quan encara vivia aquell dictador cruel i capritxós, d’aspecte ridícul. Sí ja sé que dictador, cruel, capritxós i aspecte ridícul son una concatenació de redundàncies, però té la seua utilitat literària.
Publicat a Se va solsint
Inuits de fraga (I)
Escrit per Patrici Barquín a 29 d'abril de 2024
// Patrici Barquín Diuen que els inuits diferencien fins a trenta tonalitats de blanc i, imagino, que tindran altres tantes adjectivacions per a descriure-les, tal i com ens passava a Fraga en la boira. La boira era una companya d’estació tan persistent que en un temps passat teníem la capacitat de percebre-la en una quantitat
Publicat a Esdeveniments
La terra
Escrit per Patrici Barquín a 29 d'abril de 2024
// Patrici Barquín La terra, allò que tant si vols com si no, té la capacitat d’enganxar-se, d’agarrar-se de les formes més subtils i més persistents que puguem imaginar. Tant és així que només de mirar-la és capaç de ficar-se als ulls. Una simple volada d’aire i ja la tens allí empegada. N’hi ha prou
Publicat a Se va solsint
Pinus alepensis
Escrit per Patrici Barquín a 28 d'abril de 2024
// Patrici Barquín Lo meu pare sempre s’ha pres les qüestions de la vida molt seriosament i, potser per això, té una sensibilitat desmesurada, si és que hi ha mesura capaç de quantificar la sensibilitat. I va ser eixa seriositat i eixa sensibilitat les que li van portar a plantar un arbre per cadascun dels
Publicat a Se va solsint
Solsint les barreges
Escrit per Patrici Barquín a 27 d'abril de 2024
// Patrici Barquín A mestra, quan encara hi anava, explicaven que va haver-hi un temps en què una casa reial va engendrar una mena d’hereu en, diguem, poques habilitats fines. És a dir, allò d’empegar gomets i retallar en les estisores de punta rodona no se li donava gaire bé. D’acord, l’animalot del mestre ho
Publicat a Se va solsint