Joan Fuster i Gabriel Ferrater

// Esteve Betrià

Com el passat 2021, no voldria acabar aquest Anno Domini de 2022 sense fer esment al naixement, just ara fa un segle, de Joan Fuster a Sueca i de Gabriel Ferrater a Reus, dos escriptors que, d’una manera o d’una altra he admirat, i encara admiro. El primer, poeta precoç i irònic assagista influencer —això sí, fora de les xarxes— avant la lettre; el següent, poeta aparentament tocatardà i lingüista provocador. Joan Fuster no es va moure, aparentment, gaire lluny del seu país –si de cas allargà la mirada, com a lector, pensador i analista, a la França de la Il·lustració. En canvi, Gabriel Ferrater fou un crític literari innovador que va tenir una trajectòria, en apariència, més cosmopolita i anglosaxona.

En el cas de Joan Fuster, sens dubte, és el seu assaig Nosaltres, els valencians l’obra que m’obrí els ulls a la meua identitat com a aragonès‘incert’, un llibre llegit a batzegades en una biblioteca del barri de Gràcia de Barcelona a principis de la dècada de 1970. Evidentment, aquest és un llibre pensat, sobretot, per als valencians, però, us asseguro, que quan Fuster assenyala el passat àrab del País –i la seua permanent petja–, comenta l’origen de la conquesta cristiana del territori valencià, particularitza la procedència geogràfica dels repobladors cristians, interpreta l’expulsió dels moriscos o ressalta el caràcter mestís del poble valencià —o la doble nissaga valenciana, és a dir aragonesa i catalana— descriu també, sens dubte sense adonar-se’n, un territori marginal, fronterís i mestís com era, i en bona mesura encara ho és, l’Aragó catalanòfon en general i les comarques centrals i meridionals que nosaltres, els aragonesos de llengua catalana, marginals més que ningú, no erem ni carn ni peix ni coa d’arengada.

En el cas de Gabriel Ferrater, és Les dones i els dies el llibre que aplega tota la seua obra lírica, una obra que s’ha projectat amb més força en la poesia catalana de l’últim terç del segle passat. I, d’alguna manera, en l’actualitat.

---

Publicat a Temps de Franja n. 155, novembre 2022