El dissabte 20 d’agost a la Freixneda, en el marc de les aigües i flors ufanes del jardí de l’Hotel Lo Convent, i dins les Festes d’Estiu de la vila, ha tingut lloc la presentació del poemari Aplec d’en Juli Micolau, número 7 de la col·lecció ‘Lo Trinquet’ davant d’un atent públic d’una seixantena llarga de gent de tota la comarca.
N’Artur Quintana, prologuista de l’obra presentada, i que amb en Josep Miquel Gràcia i en Carles Sancho —que era a la presentació—, formen el Consell Editor de ‘Lo Trinquet’, ha exposat el procés editorial del llibre com a número 7 dins de la col·lecció ‘Lo Trinquet’
Amb el títol Arredol d’a Parola. Conoxer, amar, esfender l’aragonés s’acaba de publicar per part de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, el Diploma de Especialización en Filología Aragonesa de la Universitat de Saragossa, la Direcció General de Política Lingüística, el nostre Govern i la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia un volum de 472 pàgines en homenatge a dos cappares de la renaixença de la llengua aragonesa i la cultura que conforma: Francho Nagore Laín i Chesús Vázquez Obrador, amb motiu enguany de llur jubilació com a professors universitaris. Conté sengles semblances dels homenatjats i 29 articles que tracten molt majoritàriament de l’aragonès o d’aquesta llengua junt amb d’altres en 24 casos, i en cinc d’altres llengües: basc 1, català 3 i gallec 1. Les semblances i 17 articles són escrits en castellà, 7 en aragonès, 4 en català i 1 en gallec.
En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.
Tantes vegades Ens és negat, germans, dir cada cosa Amb el nom clar que una vella sang dicta.
Maria Àngels Anglada
// Júlia Llambert
Aprofitant enguany l’avançament del Dia de les Biblioteques al diviandres 23 d’octubre, s’ha celebrat a Pena-roja eixa festa en la nova ubicació de la Biblioteca de la vila, així com la presentació de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte editada enguany per l’Instituto de Estudios Turolenses. A la mesa de presentació hi eren en Manuel Rando, President de la Diputació de Terol; en Rubén Lombarte, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Pena-roja, i en Carles Terès i n’Artur Quintana, curadors de l’edició, junt amb n’Hèctor Moret, de l’OPC desideriana.
Aquesta col·lecció fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Estudios Turolenses, quan el dirigien na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo. En la presentació que en van fer del primer volum de la col·lecció, l’antologia Roda la mola, declararen que L’Instituto de Estudios Turolenses té ben en compte que a la província de Terol es parla català […] i és per això que des de fa anys col·labora en publicacions […] en llengua catalana […] Ara l’Instituto […] dóna un pas més i inaugura una col·lecció en llengua catalana: Lo Trinquet, dedicada bàsicament a obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor
Dins d’algunes instàncies europees és freqüent escoltar comentaris envers la manca d’independència d’alguns jutges espanyols, en casos com el de la pandèmia que ens assola o el conflicte entre l’estat i l’independentisme català, els quals —deien— es mouen més per la seua ideologia que per unes instruccions, diguem-ne objectives. Però aquestes instàncies, especialment la UE, de forma oficial, no han fet mai cap crítica seriosa ni han condemnat els fets.
Alemanya, al costat de la majoria de llengua alemanya o germanòfona, reconeix oficialment l’existència de quatre minories nacionals, pròpies i històriques —per dir-ho en terminologia prelapaïsta—, amb les llengües i les cultures que aqueixes conformen. Al nord, a la frontera amb Dinamarca, hi ha les minories daneses i frisones, que parlen les llengües germàniques respectives. A l’est, a la frontera amb Polònia i Txèquia, hi viuen els sòrabs, de llengua eslava. I una mica per tot arreu trobem els gitanos, que parlen romani, llengua indoeuropea com les de tots els altres alemanys, i la nostra mateix.
Tot just s’ha començat a distribuir aquest llibre ara al gener del 2020: A History of Catalan Folk Literature. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company 2019. Edited by Carme Oriol and Emili Samper. 273 p. (IVITRA 21). La casa editorial va proposar a na Carme Oriol i n’Emili Samper, de la Rovira i Virgili, perquè amb altres especialistes redactessen una història de la literatura popular catalana.
