‘A History of Catalan Folk Literature’
// Júlia Llambert
Tot just s’ha començat a distribuir aquest llibre ara al gener del 2020: A History of Catalan Folk Literature. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company 2019. Edited by Carme Oriol and Emili Samper. 273 p. (IVITRA 21). La casa editorial va proposar a na Carme Oriol i n’Emili Samper, de la Rovira i Virgili, perquè amb altres especialistes redactessen una història de la literatura popular catalana. I és així com un total de 15 especialistes han escrit els set capítols en què han dividit els diferents territoris que conformen els Països Catalans i que en anglès són: CATALONIA per Emili Samper, Montserrat Palau, Laura Vidalba, Josefina Roma, Mònica Sales i Carme Oriol; THE BALEARIC ISLANDS per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu; THE VALENCIAN COUNTRY AND EL CARXE: Vicent Vidal i Joan Borja; THE ARAGONESE STRIP: Hèctor Moret i Artur Quintana; ANDORRA: Isabel de la Parte; , NORTHERN CATALONIA: Martine Berthelot; L’ALGUER: August Bover. La nostra literatura catalana de l’Aragó, que fins fa quatre dies era la gran desconeguda, aconsegueix ara amb aquest manual —i perdoneu-me’n l’èmfasi— una plena projecció internacional. A l’article dedicat a THE ARAGONESE STRIP (La Franja d’Aragó) hi podem llegir fragments tant punyents com: “While Catalan folk literature is seen as in important element of identity in all the other Catalan speaking territories, this is not the case in the Aragonese Strip. In this area of the eastern edge of Aragon, the Catalan Language and culture —and, by extension, Catalan folk literature— are not understood to be elements of identity in the local popular imagination. Indeed they are often considered alien and actively rejected along with the name of the Catalan Language itself, which has been rechristened with a variety of pejorative descriptors like xapurriau/xapurriat , or patuès in the Alta Ribagorça, or most recently with the acronym LAPAO (Lengua aragonesa pròpia del Aragón Oriental), which stands for “Aragonese Language of Eastern Aragon” , or whith local pro-secessionist like fragatí, lliterà, favarol, maellà, etc.”, o el que clou el mateix capítol: “Today, in the Aragonese Strip, the collection of folk literature in Catalan is still viewed as an enlightened effort that involves breaking deeply held taboos and superstitions among a population long subjected to the blackest of linguístic obscurantism”.
Coberta de l'obra. / Sigrid Schmidt von der Twer
Tags: Catalanofonia
Trackback from your site.
