Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Paradoxes*

Dins d’algunes instàncies europees és freqüent escoltar comentaris envers la manca d’independència d’alguns jutges espanyols, en casos com el de la pandèmia que ens assola o el conflicte entre l’estat i l’independentisme català, els quals —deien— es mouen més per la seua ideologia que per unes instruccions, diguem-ne objectives. Però aquestes instàncies, especialment la UE, de forma oficial, no han fet mai cap crítica seriosa ni han condemnat els fets.
Tanmateix, és ben conegut que alguns jutges de Turquia han actuat de manera semblant als espanyols i així ho han denunciat algunes corporacions nacionals i internacionals, i els mass media, especialment europeus i americans. Tot això ha provocat la reacció del president turc, que ha declarat que no entenia aquesta cridòria en contra de Turquia mentre que Espanya, que fa exactament el mateix, gairebé ningú la critica.
Una altra de les paradoxes d’ara és la manera com en Trump tracta els seus conciutadans que es manifesten perquè la policia els assassina impunement. En Trump, com a resposta, els ha enviat policies perquè els estomaquin de valent, una policia paramilitar, que disposa de tancs i avions. Com que li ha semblat que no n’hi havia prou per aturar les manifestacions dels seus conciutadans, els ha tramés també la Guàrdia Nacional, una mena de Guàrdia Civil o sometent molt ben armat. Com que les manifestacions no han cessat, ha amenaçat d’enviar també l’Exèrcit contra els seus conciutadans. Això ha provocat un fum de manifestacions no solament als EUA, ans també per tot el món —Madrid inclòs— i un gran ressò mediàtic.
Exactament al revés del que va passar —i segueix passant— quan uns ciutadans espanyols es manifestaren en defensa de la democràcia, i el cap de torn del Govern Espanyol hi envia la policia i també les unitats paramilitars de la Guàrdia Civil perquè estomaquin degudament els seus conciutadans, i amenaça d’enviar-hi l’exèrcit —com va passar la tardor del 2017 a Catalunya. Tot plegat va tenir un ressò bastant magre als mitjans i cap crítica per part de les altes instàncies del poder, en especial de la UE i dels EUA. És més, tot i el paral·lelisme evident entre el cas dels Estats Units i el d’Espanya, en aquest últim cas ningú no n’ha soltat mot, ni tan sols Vilaweb —sobre el paral·lelisme, és clar.
Als EUA parlen de reformar la policia —si més no en alguns estats— per frenar-ne el racisme contra els seus conciutadans, però a Espanya, no.

Júlia Llambert. La Torre de Vilella

 


*Publicat a Temps de Franja 146, juliol-agost 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: