LLUÍS RAJADELL, GUANYADOR DEL GUILLEM NICOLAU 2021
// Rubén Lombarte
Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1965) és escriptor i periodista. Llicenciat en Geografia i Història, va exercir de periodista a La Comarca i des de fa molts anys és redactor a l’Heraldo de Aragón a la província de Terol. Ha escrit diversos llibres, com 1956, l’any de la gelada, Mort al monestir, La ternura del pistolero o La tierra baja en llamas. Recentment, ha estat distingit amb el Guillem Nicolau, un premi impulsat des del Govern d’Aragó, gràcies al seu recull de relats Terra agra.
La iniciativa, impulsada a través del consistori i la Mancomunitat de la Taula del Sénia, ha comptat amb una inversió de 10.000 euros a través de la Diputació
L’ajuntament de Pena-roja, a la comarca del Matarranya, crearà un espai recreatiu al voltant de les tres oliveres mil·lenàries que té actualment catalogades. Es tracta d’un projecte que, d’una banda, vol posar en valor el patrimoni natural del municipi, i a la vegada pretén donar a conèixer un episodi de la història recent de la vila.
Ràfels va albergar una iniciativa cultural impulsada des de Comarca del Matarranya que va anar als Estrets i a la Cova del Floro. Es van llegir relats sobre la figura del bandoler. La música de Fer & Eva va tancar l’acte.
//Rubén Lombarte
Comarca del Matarranya va reprendre l’activitat cultural el passat 23 d’abril, durant la Festa d’Aragó i el dia de la rosa i el llibre, a través de la recuperació del Quedaran les Paraules. En esta ocasió, Ràfels va ser la població triada per a albergar una lectura continuada una mica especial. I és que la proposta d’enguany va barrejar la literatura i el senderisme. I tot a través de la figura del Floro, un dels bandolers més emblemàtics que va calcigar el Matarranya. L’obra Pasqual Andreu, lo Florit. (Lo Floro en vers), escrita per José Miguel Gràcia, va ser el fil conductor d’una proposta que no sol va servir per a conèixer el perfil d’este mític bandoler, sinó també per a seguir-li els passos.
La nostàlgia ha tocat a les portes de ma casa estos dies de confinament. No duia dalla ni una carta d’avís, però si la factura de l’inescrutable pas del temps.
Un 9 de juny de l’any 2000, pujava per primera vegada a un escenari. Amagat a un racó. Darrere una bateria. Va ser al Capsigrany. A Vilafranca, a la comarca dels Ports. Primera edició del festival. Los Draps, Azero, Ítem i Quatre Gats de Xiva. Quatre gats també entre el públic, dins d’un pavelló. A fora, una nit de llamps i de trons que pareixie que s’acabare el món. I entre el públic, gent que va marxar massa prompte d’este trosset de terra.
I sí. Ho he de reconèixer. M’he convertit en el tipus de persona que sempre he odiat. D’acord. I sense que valgue d’excusa. Trencaré una llança a favor meu. Com va dir Charles Darwin: “l’espècie més forta no és aquella que sobreviu ni tampoc la més intel·ligent, sinó aquella que respon millor als canvis”. Per tant, o ens adaptem, o morim. És l’únic escut que justifique el meu pecat capital, la llum esperançadora que pot purificar la meua ànima pecaminosa per a escapar del purgatori. Em sento el Dark Vader de la cultura. Efectivament, m’he passat al ‘lado oscuro’. M’he passat al ‘e-book’.
I si. Esta nit l’hem passada sense poder pegar ull. Amb una ansietat i angoixa que feia mesos que no ens feia companyia. Situació molt delicada que patim a casa. Portem més de 2 dies sense llum, sense calefacció, sense aigua calenta, sense cuina, sense poder escalfar un biberó a la menuda, la qual viu esta situació de forma alegre i divertida perquè no és conscient del que passa i, lamentablement, tornarà a passar.
El Matarranya ha aprovat la declaració del territori com a zona històrica d’ús de la llengua catalana. La immensa majoria de consellers que representen el Matarranya va demanar, senzillament, el compliment de la Llei de Llengües d’Aragó i de l’Estatut d’Autonomia.
