// Rubén Lombarte

Des de l’associació de mares i pares Clarió denuncien que s’està discriminant als alumnes que volen aprendre la seua llengua. El factor setena hora ha fet caure la matrícula en picat.

// Rubén Lombarte

Tots els centres de secundària de la Franja d’Aragó, exceptuant el del Matarranya, tenen ampliació horària dins de l’horari lectiu per a donar cabuda a l’assignatura de català. Clarió plantege passar de 30 a 32 hores lectives a la setmana a tots els alumnes

Este dimecres s’ha convocat una reunió a la seu del Consell Comarcal per a buscar una eixida «coherent i justa» a l’assignatura de català que s’està impartint des de l’IES Matarranya. L’associació de mares i pares Clarió, davant del negatiu impacte que està tenint l’aplicació de la setena hora en l’ensenyament de català, i que obligue els estudiants de primer i segon de la ESO a fer esta assignatura optativa fora de l’horari lectiu, ha preparat una jornada de treball oberta a tots els pares i alumnes en la qual es parlarà d’altres experiències que s’apliquen a instituts de la Franja d’Aragó, les quals estan funcionant amb absoluta normalitat. De fet, des de l’entitat animen a la direcció de l’IES Matarranya a fer un pas valent i importar el model de l’IES La Llitera de Tamarit al territori, que en lloc de tindre 30 hores lectives setmanals com el nostre, en té un total de 32 i per a tots els estudiants, independentment de si cursen o no l’assignatura de català. Des de Clarió alerten del retrocés que està patint la matrícula de català a l’IES Matarranya, i entenen que aplicar la setena hora fora de l’horari lectiu discrimine aquells estudiants que volen aprendre la seua llengua, generant inclús segregació entre alumnes.

Pepa Nogués és professora, mare i membre de Clarió, i va explicar que «el pròxim curs escolar l’assignatura de català estarà a l’IES Matarranya. Però amb el nou currículum, als alumnes de primer i segon de la ESO se’ls deixe fora de la franja horària», cosa que des de l’associació de mares i pares consideren que «no funcione» i que, a més, «atempte contra els drets lingüístics». Nogués va recordar que «este curs, i de cara al curs vinent, la intenció de l’institut és que aquells alumnes de primer i segon que vulguen fer català s’hauran de quedar una hora més dos dies a la setmana, cursant l’assignatura fora de l’horari lectiu». Això, lògicament, no agrade. «Els alumnes se senten desplaçats, l’assignatura no pot participar dels projectes lingüístics de centre i molts alumnes veuen estudiar la seua llengua com un càstig», va considerar Nogués. A tot això, hi ha un problema addicional. «Els estudiants que fan català es queden sense transport, i els pares d’alumnes que cursen l’assignatura s’han d’organitzar entre ells per a recollir els seus fills». Des de Clarió consideren esta realitat un esforç extra per a les famílies que pose en perill el futur de l’assignatura. De fet, la matrícula està reculant, quan a primària la majoria d’alumnes fan català.

Davant d’esta realitat, el que volen des de Clarió és apostar per un model on totes les assignatures siguen considerades per igual i que s’importe el sistema que s’aplique a altres instituts de la Franja. A partir de les 19:30 de la tarde, este dimecres s’ha convocat una trobada a Vall-de-roures, en la qual participaran, de forma presencial i telemàtica, directors d’instituts i membres de Política Lingüística per a parlar d’altres experiències. En este sentit, Nogués va dir que «natres ens hem fixat en el model de Tamarit, que és un centre de secundària similar al nostre. És d’unes dimensions paregudes, té estudiants que es mouen de bastant lluny i també es fa Formació Professional». A l’IES la Llitera, a diferència del Matarranya, tenen 32 hores lectives. Tots els dies comencen a les 08:15 hores. És a dir, 15 minuts més d’hora que el que es fa aquí. Cada dia tenen un únic pati. Hi ha tres dies a la setmana que tenen sis hores lectives, i els altres dos dies en tenen set. D’esta forma, sí que és cert que dos dies a la setmana ixen de classe a les 14:55, 30 minuts més tard que al Matarranya, perquè aquí les classes acaben a les 14:25. En canvi, els altres tres dies de la setmana ixen de l’institut a les 14:05, de manera que arriben abans que el que ho farien ara.

---

*Publicat a matarranya.media el 27 de juny de 2023

// Rubén Lombarte

La iniciativa, impulsada a través del consistori i la Mancomunitat de la Taula del Sénia, ha comptat amb una inversió de 10.000 euros a través de la Diputació

L’ajuntament de Pena-roja, a la comarca del Matarranya, crearà un espai recreatiu al voltant de les tres oliveres mil·lenàries que té actualment catalogades. Es tracta d’un projecte que, d’una banda, vol posar en valor el patrimoni natural del municipi, i a la vegada pretén donar a conèixer un episodi de la història recent de la vila.

Ràfels va albergar una iniciativa cultural impulsada des de Comarca del Matarranya que va anar als Estrets i a la Cova del Floro. Es van llegir relats sobre la figura del bandoler. La música de Fer & Eva va tancar l’acte.

//Rubén Lombarte Comarca del Matarranya va reprendre l’activitat cultural el passat 23 d’abril, durant la Festa d’Aragó i el dia de la rosa i el llibre, a través de la recuperació del Quedaran les Paraules. En esta ocasió, Ràfels va ser la població triada per a albergar una lectura continuada una mica especial. I és que la proposta d’enguany va barrejar la literatura i el senderisme. I tot a través de la figura del Floro, un dels bandolers més emblemàtics que va calcigar el Matarranya. L’obra Pasqual Andreu, lo Florit. (Lo Floro en vers), escrita per José Miguel Gràcia, va ser el fil conductor d’una proposta que no sol va servir per a conèixer el perfil d’este mític bandoler, sinó també per a seguir-li els passos.

I sí. Ho he de reconèixer. M’he convertit en el tipus de persona que sempre he odiat. D’acord. I sense que valgue d’excusa. Trencaré una llança a favor meu. Com va dir Charles Darwin: “l’espècie més forta no és aquella que sobreviu ni tampoc la més intel·ligent, sinó aquella que respon millor als canvis”. Per tant, o ens adaptem, o morim. És l’únic escut que justifique el meu pecat capital, la llum esperançadora que pot purificar la meua ànima pecaminosa per a escapar del purgatori. Em sento el Dark Vader de la cultura. Efectivament, m’he passat al ‘lado oscuro’. M’he passat al ‘e-book’.