«L’anarquisme va ser el principal moviment obrer del Matarranya durant molts anys»*

LLUÍS RAJADELL, GUANYADOR DEL GUILLEM NICOLAU 2021

// Rubén Lombarte

Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1965) és escriptor i periodista. Llicenciat en Geografia i Història, va exercir de periodista a La Comarca i des de fa molts anys és redactor a l’Heraldo de Aragón a la província de Terol. Ha escrit diversos llibres, com 1956, l’any de la gelada, Mort al monestir, La ternura del pistolero o La tierra baja en llamas. Recentment, ha estat distingit amb el Guillem Nicolau, un premi impulsat des del Govern d’Aragó, gràcies al seu recull de relats Terra agra.

Lluís Rajadell ha estat guardonat amb el premi Guillem Nicolau. Què suposa, per a vostè, esta distinció?

Primer de tot, et done una alegria enorme. D’alguna manera, és el reconeixement al teu treball, a la faena ben feta. Premis com el Guillem Nicolau animen a un a seguir escrivint.

Un premi que reconeix la producció en català a Aragó

Efectivament. El Guillem Nicolau és una convocatòria específica que aposte i promou la producció literària en català. Potser seria interessant que el Govern d’Aragó fes un pas endavant i plantegés la cooficialitat de la nostra llengua. Però sí. La DGA reconeix la nostra llengua i la cultiva amb este premi.

Què trobarem entre les pàgines de Terra agra?

Terra agra és una col·lecció de contes que han estat escrits en un període de temps bastant llarg. Contes que estan basats en fets històrics, anècdotes i a vegades inclús en informacions de premsa que han aparegut en el meu treball diari, i a les quals les hi he donat una volta perquè tinguen una mica més de gràcia. Per tant, totes les històries que apareixen a Terra agra estan basades en fets reals, siguen anècdotes, siguen episodis de la història de Vall-de-roures i del Matarranya, siguen informacions de premsa. Entre el recull de relats també trobareu dos reportatges periodístics.

Els relats es poden llegir de manera independent?

Els relats són independents entre ells. No hi ha cap fil que els uneixi. Igual trobem relats amb personatges coincidents o que són d’una temàtica similar, però cada un d’ells té un inici i un final. Per tant, no tenen un vincle entre ells.

El Guillem Nicolau reconeix l’obra guanyadora amb un premi econòmic de 3.000 euros. I a sobre, serà publicat pròximament en paper

Igual és una concepció molt romàntica. Però veure la versió publicada, veure com ha quedat la portada, com és l’edició i, sobretot, esperar la reacció de la gent que t’acabarà llegint, el contacte d’escriptor i lector, és una cosa que em fa molta il·lusió. Una edició que, a sobre, es fa a través de l’editorial Gara. Per tant, a una bona edició se li afegeix una bona distribució.

Què li resulta més fàcil a Rajadell, escriure en català o en castellà?

A l’hora d’escriure ficció i literatura em trobo més còmode escrivint en català. Suposo que això és perquè la majoria dels textos que escric estan basats en la tradició oral, en fets i en costums del meu poble. I possiblement, per això em sento més còmode escrivint ficció en català que en castellà. En canvi, el castellà el tinc més de la mà en el meu treball diari, en la producció periodística.

Assajos, cròniques periodístiques, fets històrics i ara relats. En quin format es troba més a gust?

No et sabria dir. A l’hora d’escriure, bé siga un reportatge o bé siga un relat, a mi m’agrada molt la concisió, estalviar paraules, anar per feina i ser molt concret. Inclús quan he escrit llibres d’assaig he procurat que el text tingue la màxima concreció possible. Crec que els textos guanyen molt quan són més directes, breus i concrets.

El que quede clar és que a Lluís Rajadell li apassiona la història local

La meua especialització acadèmica va ser Geografia i Història. I tant l’una com l’altra m’agraden molt. Ara bé, en cap cas em considero historiador. M’interessa molt la història de la nostra comarca i també la tradició oral. M’apassiona i procuro tractar-la des d’una perspectiva més periodística, superficial i directa.

Enguany es commemoren 65 anys del Gran Fred. La gran gelada de febrer de 1956, un episodi que vostè també ha tractat en un llibre. Per què?

Abans de ser periodista, vaig ser llaurador al meu poble. I la referència de la gelada era una constant entre els llauradors. Una referència temporal a la història del meu poble, per a la nostra demografia i també per als nostres cultius. Aquella gelada va suposar la mort de l’olivar, i la conseqüència més greu d’aquell episodi va ser que es van gelar les oliveres, que eren, pràcticament, l’únic cultiu comercial que hi havia al poble en aquella època.

Tan greu va ser, aquella gelada?

La gelada de 1956 va durar tot el mes de febrer, amb tres onades d’aire siberià molt intenses, temperatures molt baixes i dies sencers que no van pujar de zero. Allò va suposar la mort de la principal font d’ingressos dels llauradors. El fred va afectar a totes les finques del terme, independentment de l’altitud. Va ser una gelada de vent. Va afectar tota la comarca.

Les conseqüències, l’emigració

Per a la memòria col·lectiva dels nostres pares és un moment que ha marcat la seua vida. Va ser un mes llarg (aquell 1956 va durar 366 dies) i se’ls hi va fer molt llarg. I ha quedat en el record de la gent per la mort de les oliveres. Va ser una cosa dramàtica. Va provocar una emigració bestial. En aquella dècada, la comarca va perdre un 16 per cent de la seua població. És una caiguda terrible. Mon pare mateix van haver de marxar de Vall-de-roures perquè no hi havia manera de guanyar-se la vida. Pràcticament cada setmana marxava algú perquè al poble no hi havia futur.

Rajadell també ha escrit sobre la Guerra Civil i les revolucions anarquistes. Què tenen d’especials, aquells anys tan convulsos, per a l’autor?

Sí. La Guerra Civil és dels períodes històrics que més m’interessen. De fet, ha estat un dels períodes de major impacte i de major rellevància de l’últim segle per a la nostra comarca. També m’interessa molt l’anarquisme. No tant perquè m’hi identifique, sinó perquè l’anarquisme va ser el moviment obrer principal, amb molta diferència, a la comarca durant molts anys. M’interessen molt la Guerra Civil, el maquis o la gelada de 1956 perquè van ser episodis que van marcar la història de la nostra comarca pel seu impacte. Són fets fonamentals per entendre la gent i la comarca. Potser per a la nostra generació no tant, però per a la dels nostres pares i els nostres iaios marcaven molt les converses i van condicionar la vida de la gent.

Lluís Rajadell va dedicar un assaig a Batiste, un personatge que bé mereixia un llibre. Existeixen personatges de la història del Matarranya pendents de ser treballats en profunditat?

Em venen a la ment dos personatges. Un d’ells és d’història contemporània. Parlem, en concret, de Ramón Segura. Va ser el president de la Diputació Provincial quan va esclatar la guerra civil. També va exercir d’alcalde de Vall-de-roures. Ramón Segura està envoltat de misteri. El van detindre els franquistes, el van tancar al Seminari de Terol i allí desapareix el seu rastre. No sabem on està enterrat. No sabem qui el va executar. La seua vida també és molt curiosa. A principis del segle XX va emigrar als Estats Units amb son germà. Va tornar al poble i va muntar un cine a Vall-de-roures. Va entrar en política i es va convertir en un dels dirigents provincials més importants d’Esquerra Republicana. Crec que és un personatge molt interessant en la història local i del qual pràcticament no se’n coneix res. Seria bo investigar i aprofundir sobre la seua vida. És un personatge que mereix una mica d’atenció.

I el segon?

A l’hora de parlar de les guerres carlistes i de la Guerra de Successió, sol aparèixer el Mut de Valljunquera. Va ser un cap de partida durant la guerra de successió que va tindre bastant de protagonisme. És un personatge curiós pel poc que coneixem d’ell. Com a personatges interessants tenim també tots aquells vinculats al bandolerisme i que sempre han tingut molt de carisma, com ara lo Floro, lo Groc o Panxampla. Ara, dels bandolers se n’ha parlat prou.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 151, novembre de 2021