Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

La desaparició de la masoveria*

// Vicent Pallarés Pascual

La mort d’un masover pot semblar quasi anònima, però la seua pèrdua com a testimoni d’una cultura és enorme. L’any passat ens vam acomiadar de José Antolí, del mas dels Fossos de Vall-de-roures. Una persona que ens va ajudar a entendre millor un territori i una època, a comprendre la pèrdua d’unes formes de vida que potser no tornaran: la masoveria al Matarranya des del temps anterior a la Guerra Civil fins l’actualitat.
José es va criar al mas i el record d’aquells dies el va dur amb ell fins al final. Era un gran coneixedor del territori on va viure la seua infància i memòria viva de la postguerra, de les penúries i alegries que van passar els seus avantpassats. Va ser una veu que ens va explicar una realitat que desapareix: el món de la masoveria. Testimoni d’aquelles violències que van haver de patir, ja que es van trobar —sense voler-ho— enmig d’un conflicte entre els maquis i la Guàrdia civil. S’ha de pensar que els guerrillers van fer campament a les coves de la mola, damunt el mas dels Fossos. El conflicte va fer que el mas es precintara per ordre de les autoritats, per a què no poguessin ajudar a la guerrilla. Es van veure obligats, per tant, a viure i dormir als pobles. Aquesta circumstància, sumada a tots els canvis socioeconòmics que han afectat a l’agricultura, va ser el tret de gràcia que va marcar el final de la masoveria, sobretot al Maestrat, als Ports i al Matarranya.
José també simbolitzava la fugida de molts masovers per buscar feina a les urbs, en un moment en què el camp va deixar de ser tan rendible com havia estat i s’havien de trobar altres vies de subsistència. De fet molts d’aquests masovers ni eren amos de la terra que treballaven ni del mas que habitaven. Tenien un contracte amb els diferents propietaris que han vist passar per la masia. Mentre ell va baixar a Tortosa per treballar, els seus germans Paco i Manuel encara es van quedar a viure durant uns anys al mas Gran de la masia dels Fossos, amb la seua mare. En jubilar-se, com feren altres masovers, van tornar a viure a Vall-de-roures.

 

Lourdes Pascual Gasulla damunt d’un ase davant del Mas Gran dels Fosos (Vall-de-roures). / Lourdes Gasulla Begues

Heus aquí el testimoni d’una darrera generació de masovers, de la qual encara en queden alguns dels seus protagonistes: homes i dones que van viure la infància i part de la seua joventut a les masies. Posseïdors d’una cultura que es perd, en una societat que canvia a una velocitat vertiginosa. Persones amb un profund coneixement del paisatge i les seues lleis, que ens expliquen una crònica d’un món que desapareix. Ens parlen de la duresa i de la felicitat amb què s’ha viscut als masos, molts d’ells ara presos pel silenci i la runa. Homes i dones que han modelat una geografia ruda i que s’han sobreposat a les dificultats del clima, del paisatge i dels canvis socials.

 

Lourdes Pascual Gasulla i Emilio Pascual Ferrer damunt d’un tractor Lanz 
davant del mas dels Fossos,1961. / L. G. B.

 


*Publicat a Temps de Franja n.144, gener 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Avatar

    Josep Palahí Brugués

    |

    Qui cuidarà la terra en el futur?

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: