La primera sessió a la qual vaig poder assistir va ser la dels testimonis de persones parlants de les llengües minoritàries d’Aragó. Van parlar en la seua llengua, expressant els seus sentiments: el haver-se sentit ciutadans i ciutadanes de segona, menyspreats i sense alfabetitzar en la seva llengua materna.
Del 18 de novembre al 10 de desembre la Comarca del Matarranya celebra les XIV Jornadas Culturales, les IV Jornadas de Patrimonio Cultural i les VIII Mostra de teatre popular ‘Aficiona’t’.
Al final, la ‘primavera catalana’, que ha durat tants anys, ha resultat ser una primavera d’hivern, una tardor que presagia un hivern llòbrec de repressió i retallada de competències i llibertats. I no solament per als catalans, açò rai, sinó per a la resta d’espanyols que havíem pensat que este país nostre, este Estat de les autonomies, evolucionaria cap a millor.
Els pobles del Matarranya, per la seva situació de confluència, porten més de 800 anys compartint cultura, tradicions, llengua i relacions socials i comercials amb els nostres germans catalans i valencians.
Primer de tot, per dignitat, per la meua llibertat individual, m’hagués agradat adherir-me al Manifest de “personalitats” de la Franja en suport al referèndum que vaig veure publicat al Vilaweb el divendres 29 de setembre.
Hi ha una bona colla de periodistes que informen de la Franja des de la proximitat, entenent la complexitat del tema, sense partir de posicions polítiques predefinides, i sobretot, mantenint-se informats sempre sobre el tema. N’hi ha una altra bona colla que des de Saragossa, Madrid o Barcelona fan servir la Franja com a arma de destrucció per als temes que realment els importen: destrossar Lambán, Rudi, Puigdemont, Zapatero… N’és un exemple bastant clar ABC, que quan tracta el tema parteix de la falsedat acadèmica que entre Pena-roja i Morella hi ha una frontera lingüística. I també hi ha “nous periodistes” que des del desconeixement segueixen este camí. Diu El Español Un instituto aragonés se rebela contra su director por “imponer el catalán”
Tota cultura ha de tindre un centre d’irradiació; mireu què els passa a Occitània, sense focus potents d’irradiació cultural urbana –les ciutats estan francesitzades–; en part, malauradament, és el que passa al País Valencià amb el seu “cap i casal”.