La Nova Ruralitat*

// Jordi Marín i Monfort

En aquests darrers temps hem assistit a un canvi de tractament, ni que sigui mediàtic, envers la ruralitat. El canvi d’adjectiu de buit a buidat a l’hora de referir-se al territori que ens ocupa és més que significatiu perquè el segon interpel·la directament els eventuals responsables del buidatge, hom busca el subjecte de l’acció i aquest, necessàriament, és un subjecte social i no pas natural. Aquest canvi de perspectiva sobre el despoblament és un salt de gegant perquè esborra de l’imaginari col·lectiu la idea que és justament això, una qüestió natural, com si de la llei de la gravetat es tractés, per passar a ser una qüestió que té unes causes concretes amb uns responsables concrets i en darrera instància obre la porta a rectificar aquelles polítiques que han produït i produeixen l’èxode rural i, eventualment, revertir-lo.

Mostra d’aquest canvi d’actitud ha estat l’aparició de diversos col·lectius al territori que, cansats dels brindis al sol, de les paraules amables i dels discursos paternalistes que sovint hem hagut d’escoltar dels partits majoritaris, han decidit passar a l’acció. La majoria no han transcendit més enllà de la figura formal d’una associació o fòrum, però en algun cas s’ha materialitzat en una opció política com seria Teruel Existe. Podríem dir que han fet seu el conegut aforisme de Joan Fuster que diu que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Aquesta irrupció en l’espectre polític ha fet que membres de formacions amb representació històrica (com és el cas de l’alcalde d’Alcanyís Ignacio Urquizu o el mateix President del Govern d’Aragó Javier Lambán) hagin passat ràpidament a menystenir-los o fins i tot atacar-los. Recordant un altre conegut aforisme de Gandhi, el rural ha passat, de ser ignorat, a ser objecte de befa per ara, ser atacat. Això però, no ens ha de distraure del fons de la qüestió: hi ha una Nova Ruralitat.

Aquesta Nova Ruralitat posa el focus en el despoblament a partir d’una sèrie de punts sobre els quals se sustenta tant l’anàlisi de la situació actual com la de les propostes de futur.

En primer lloc es concreta la qüestió del despoblament com un problema de joves en front de la visió tradicional d’associar-lo a vells. Malgrat tenir poblacions molt envellides, l’èxode rural que està condemnant els nostres pobles es centra en el jovent que es veu abocat a marxar perquè no se li respecten el seus drets de ciutadania. Uns drets de ciutadania que en cap cas són bescanviables per subvencions o almoines de cap tipus. Fer-ho ens situaria en un pla inferior com si fóssim ciutadans de segona, cosa que és senzillament anticonstitucional. Sovint s’ha actuat així, amb mesures paternalistes que pretenen salvar el món rural. I hem dit prou! Deixeu-nos ser sense posar-nos pals a les rodes!. La Nova Ruralitat té veu pròpia i s’adreça a les administracions públiques en primera persona i amb tota la dignitat, com qualsevol altre ciutadà. I ens hi adrecem per dir que estem cansats de ser objectes d’estudi, que prenem la paraula i que volem ser escoltats. Som conscients de la nostra situació i sabem que és fruit de dècades d’un mal govern del territori que ens ha discriminat amb polítiques que han generat directament o indirecta despoblament. Ens cal, per tant, un canvi radical pel que fa al tractament del tema. Necessitem d’una banda un relat nou, empoderador del rural, que deixi de mostrar-nos com a víctimes necessitades de caritat. La caritat és vertical i, novament, ens situa per baix. El que reclamem és solidaritat, un tracte just. Equitat enlloc d’igualtat. Són moltes les lleis, decrets i resolucions que no contemplen una realitat que té clarament dos marcs territorials diferenciats i en no fer-ho generen desigualtats des d’una pretesa igualtat legislativa. És urgent un marc legislatiu propi per a la ruralitat que faci una discriminació positiva quan calgui per tal d’acostar-nos a patrons d’equitat.

La Nova Ruralitat no és únicament un moviment d’autoafirmació, també mira al futur amb un discurs propi i amb propostes concretes. I la primera proposta d’aquest nou discurs és substituir l’expressió despoblament rural per desenvolupament rural.

*Publicada a Temps de Franja n. 144, gener de 2020