El Fòrum de la Nova Ruralitat*

// Jordi Marín i Monfort

Al gener escrivia sobre el concepte de Nova Ruralitat i com aquest nou enfocament està revolucionant l’imaginari col·lectiu del rural alhora que està resultant certament incòmode en l’esfera política. A l’Aragó bé que ho sabeu amb el cas de Teruel Existe. Quelcom semblant està passant a les comarques del nord del País Valencià amb el Fòrum de la Nova Ruralitat.
Aquesta figura, el Fòrum, naix a les terceres jornades d’afirmació de la nova ruralitat celebrades a Benlloc (Plana Alta) tot just ara farà un any, el maig de 2019. De la simbiosi de l’àmbit acadèmic, protagonitzat pel Departament de Sociologia i el Servei d’Activitats Socioculturals (SASC) de la Universitat Jaume I, i de la societat rural representada per diversos professionals de diferents col·lectius (sanitari, educatiu, empresarial, joventut, serveis socials, sindicats, cultura…) acaba sorgint la proposta de constituir-se en un fòrum d’opinió, reflexió, anàlisi i pressió per tal de donar resposta a totes les propostes fruit de les jornades. El treball del fòrum s’ha condensat en un manifest amb propostes per revertir el despoblament de les nostres comarques i treballar per un desenvolupament rural efectiu. Manifest que va ser presentat en setembre de 2019 a la Mesa de les Corts Valencianes i que està estructura en 3 fases més una fase 0 irrenunciable.
En aquesta fase 0 cal que les diferents administracions públiques reconeguin de forma clara i sense embuts, en una declaració institucional, que històricament s’ha fet un mal govern del territori que ens ha dut a la situació actual. Un mal govern que cal revertir per una qüestió de justícia envers una part de la ciutadania i perquè actuar-hi produirà un benefici per a tota la societat. Fase imprescindible per deixar clar que el problema del despoblament és un problema de tots, no només del rural, i que no és natural ni irreversible, que té unes causes i s’hi pot actuar.
La fase 1, amb caràcter de pla de xoc, està adreçada a garantir els drets bàsics de ciutadania. Uns drets que van des de vetllar per una sanitat i educació de proximitat, cosa que implica entre altres coses un transport públic a la demanda 24 h, a garantir l’accés a l’habitatge al jovent (també tenim problemes de gentrificació) a més de fer un canvi de discurs envers el rural. Un discurs que no sigui esclau de vells clixés i que sigui emès des de l’actualitat del rural. Perquè, contràriament al que molta gent creu, el rural ha fet el seu propi camí mentre a l’urbà continuaven amb la imatge d’aquell món en blanc i negre. Mirades nostàlgiques buscant l’autenticitat de realitats que ja no hi són no fan més que perpetuar uns estereotips caducs i gens ajustats al present. És vital aquest canvi d’òptica perquè ha estat vigent tants anys que en alguns casos ha minvat considerablement l’autoestima del rural.
La fase 2 ha de comportar l’elaboració d’un mapa de la ruralitat que permeti tot seguit definir un marc legislatiu amb caràcter territorial que tracti de forma justa tot el territori. Aquest nou paradigma legislatiu permetria, per exemple, adjuntar estudis d’impacte territorial a qualsevol infraestructura nova, des de la construcció d’un hospital a la d’una nova via de comunicació o permetria crear borses d’ocupació territorialitzades, integrades per aquelles persones professionals que volen treballar i viure al rural.
A la fase 3 caldria redactar uns plans d’acció concrets i integrals, a nivell d’Estat, que permetin diversificar el teixit productiu rural així com reforçar els ja existents. Necessitem un nou model d’agricultura i ramaderia de proximitat que reforci el comerç local i que sigui suficientment atractiu com per a rejovenir el sector. Tot això amb l’incentiu de polítiques fiscals basades en l’equitat i en el marc de la nova legislació amb sensibilitat territorial fruit de la fase 2.
En resum, cal coratge per prendre mesures valentes que tracten la situació amb el rigor i intensitat que requereix. I, paral·lelament, conscienciar tota la població que estem davant un repte que ens afecta a tota la societat, rural i urbana, per igual. Els beneficis que se’n deriven són per a tots, i més en un context d’emergència climàtica com en el que ens trobem.

 

---

*Publicat a Temps de Franja n. 145, abril 2020