Crisi

// Juli Micolau

Avui, proclius com som a commemorar, és el 50 aniversari del Dia de la Terra, un planeta que es calenta per efectes del canvi climàtic i congela la humanitat amb virus, confinaments i paràlisi econòmica.

L’aigua pot parèixer una font renovable però és un bé escàs i el seu recurs, vital. Preservar el medi ambient és fonamental per a donar-nos l’esperança del seu aprofitament, tant per al rec dels camps com per a beure. La ramaderia extensiva de granges de porcí i d’altres espècies ha creat una base econòmica, tant és així que sovint entra en conflicte amb altres sectors. La proliferació massiva de granges dóna beneficis per a fertilitzar les terres amb adob orgànic però alhora la terra pateix dels problemes d’excedents de fems que mal escampats donen, no un abonament idoni sinó que crea un excés de nutrients/nitrats als aqüífers i genera problemes per a la fauna i la potabilitat de l’aigua per al consum humà. El comportament inadequat d’alguns —la mala praxis— perjudica a molts. L’equilibri s’ha d’aconseguir en el treball amb actituds de respecte profund per a l’hàbitat. La qualitat de vida als nostres pobles anirà en detriment si no sabem adquirir conductes exemplars.

Recentment la majoria del món laboral s’ha bloquejat per la pandèmia del coronavirus. Tothom ha deixat de treballar per evitar contagis i mals majors excepte les policies, el ram sanitari, el transport d’aliments, tendes de menjar i els agricultors, que també són considerats imprescindibles per ser la base de la cadena alimentària. Potser ningú recorda que no fa gaire els camperols van estar de vaga amb els seus tractors vindicant els seus assumptes. Des d’aquí els meus sincers elogis per a tots els treballadors en un moment complicat, i un aplaudiment especial per als agricultors que segueixen al peu del canó alimentant a la societat, a pesar dels preus baixos dels seus fruits per les inclemències dels mercats. Per a ells va l’homenatge!