Articles publicats per Roberto Albiac
L’estiu del salmó*
1 de novembre de 2019
// Roberto Albiac No sé per què, durant los mesos d’estiu, la gent se sol metamorfosejar en animals: una bona part opte per l’esfardatxo i, de tantes hores al sol, acaben com a gambons; altres preferixen posar-se una clasca plena de fato a les costelles i anar a voltar com los caragols; a la meua
Publicat a Columnes,Esparpillant paraules
Etiquetat a Esparpillant paraules
Moncadiana memòria*
21 d'agost de 2019
// Roberto Albiac Fa un parell de dècades, al meu jo adolescent, durant unes setmanes, li va tocar llegir una lectura obligatòria de l’assignatura Lengua castellana y literatura. Aquella lectura no ere com les altres que mos havien fet llegir als cursos anteriors: lo professor caspolino mos va dir que l’autor ere del poble del
Publicat a Tribuna
Etiquetat a Tribuna
Lo formatge dels “pijos”
5 de juny de 2019
// Roberto Albiac Torno a casa, prompte farà un any que la ràdio del meu cotxe va absorbint emissores mentres se mou per eixa línia viària que va entre el Baix Matarranya i el Priorat. Algunes d’eixes emissores, depenent de la força de les ones radiofòniques, m’acompanyen al volant com a lleidatanes o com a
Priorat mig matarranyenc
30 de gener de 2019
// Roberto Albiac Isco de casa a primera hora, sols se sinten moixons i el “bon dia” en l’agüeleta que agrane lo pedrís de ca seua i en lo jubilat que va camí de l’hort en la galleta. Passo entre les diferents parades del mercat que van prenent forma mentres lo pregó anuncie d’on han
Publicat a Tribuna
Etiquetat a Tribuna
Eixa vetusta ciutat
26 de desembre de 2018
// Roberto Albiac Durant segles, los favarols, com tot lo país, van anar naixent a ca seua. A finals del Franquisme, les mares corrien a les clíniques de Móra de la mateixa manera que les actuals ho fan a Alcanyís. Entre Móra i Alcanyís, la meua generació va vindre al món a la nostra capital
Publicat a Aragó
Etiquetat a Aragó
Debut canareu
7 de novembre de 2018
A finals d’octubre del 2009, uns dies després de la mort del meu iaio patern, me van picar al mòbil des de Tortosa: “És vostè Roberto Albiac? Mire, que no trobem professors en experiència docent a la nostra llista per a cobrir una substitució de francès, que li importaria debutar demà a l’Institut Sòl de
Publicat a Lo primer camí
Etiquetat a Lo primer camí
A l’hort, un home mort
1 d'octubre de 2018
// Roberto Albiac Potser és un dels meus primers records d’infància: uns tres anyets, mirant per davall de tomateres emparralades i bellugant fulles d’enciam per a organitzar carreres de caragols. Segurament, d’eixa manera, vaig descobrir què ere un hort. Gràcies a açò, dècades més tard, vaig viure un moment proustià al Parque del Agua-Luis Buñuel
Publicat a Tribuna
Festes d’agost
22 d'agost de 2018
// Roberto Albiac Fa 10 anys que este mateix dia seguisco un ritual: posar a la llavadora dos samarretes, una lluïx lo nom de la meua penya, l’altra té a l’esquena en lletres grans “Comissió de Festes”. Això vol dir que és lo demà d’aquells dies anunciats per unes banderetes que el cerç movie a
Publicat a Tribuna
Etiquetat a Tribuna