Articles publicats per Roberto Albiac

Lo riu viu!

4 d'abril de 2024

// Roberto Albiac He tingut un malson: una maleïda plaga s’ha escampat com una taca d’oli i ha dixat tocats de mort bona part dels cultius del meu estimat territori. Molts veïns, desesperats per no poder seguir en la seua forma de viure ancestral, s’han vist obligats a abandonar la seua terra per a emprendre

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Etiquetat a

Sic llaurador?

1 de juliol de 2022

// Roberto Albiac Me poso a llegir la meua vida laboral: «Departament d’Ensenyament»… És curiós que, havent viscut tantes jornades de faena «pa casa», segurament més que a les aules, no existisque cap document que ho arroplego. En qualsevol cas, no caldrie, ja que és evident que açò marque. Com siria ara si no m’hagueren

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Etiquetat a

Coneixes la meua vila?*

6 de maig de 2022

// Roberto Albiac Fa uns anys, fart de veure com mitjans de comunicació utilitzaven sovint lo món rural com a part de la seua programació d’entreteniment, presentant una espècie de «bufón pueblerino» en què un reporter o presentador, en to de mofa, lo fie cantar un jota, imitar la veu d’un animal o el retransmetie

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a ,

Etiquetat a

Mercaders de cerç*

18 d'abril de 2022

// Roberto Albiac Al segle II abans de Crist, un tal Marcus Porcius Cato recordave, del seu pas per Hispània, que «quan intervé Cercius, i unfle les seues galtes, pot arribar a gitar un soldat completament armat o un carro ple de fato». Un final d’any més, des del nord-oest, Cĕrcĭus, eixe déu-vent de la

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Etiquetat a

L’agüelo de la masà*

8 d'abril de 2022

// Roberto Albiac Com lo xiquet que busque la faldeta dels seus per sentir-se protegit, me solgo gitar, al moment de la migdiada, davall d’aquell armetller centenari que de sempre ham anomenat “l’agüelo de la masà”. No sé per què però suposo que és per la familiaritat de la tronca que, en la seua escorça

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Etiquetat a

Pres lo Regional Exprès*

31 de març de 2022

// Roberto Albiac Des de 1893, los trens van apareixent per les vi(d)es del Baix Matarranya com un element quotidià més: «ha de ser eixa hora perquè ha passat lo cotxe de l’estació»; xullant entre anècdotes familiars: «va baixar tan panxo sense maletes i quan la hi vam dir, ja marxaen caranta Barcelona!»; o presentant-mos

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a ,

Etiquetat a

Profe*

14 de juliol de 2021

// Roberto Albiac La delegada assenyale el relotge «falten sols 5 minuts: encara no ens has passat el termòmetre i hem de desinfectar totes les taules perquè canviem d’aula». Intento veure que així és a través del baf dels vidres que tinc entre la mascareta i eixa diadema-micro unida per cable a l’altaveu que em

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Etiquetat a

Primavera rondadora*

13 de juliol de 2021

// Roberto Albiac Arribo a l’extrem de la foia, a la punta del tossal, m’assento damunt d’una roqueta imitant l’escultura d’aquell pensador rural que tenim a la vila. Miro aquella part del terme: la primavera rondadora ja no vol tardar i va prenyant los bancals vestint-los de colors blancs pels secans, morats pels regadius. Lo

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Etiquetat a