Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

A remulla*

// Roberto Albiac

Quan la nostàlgia decidix que el cap se fico a rememorar la infància, l’obra teatral que sol representar casi sempre té una escenografia fluvial: un riu, un toll, un assut… Escenes en què un pare explique als seus fills com embotir lo braç als forats per a pescar a maneta; peixos passats pels jums en forma de nugo que fien cap als gats; un capbussó pegat en los amics encara sufocats del trajecte en bicicleta; aquella xancleta de goma que es va perdre entre les algues i el tarquí, al saltar des de dalt la roca, i que va fer pedalejar descalç a la tornada. Los amfitrions, Matarranya i/o Algars, presentant cada vesprada algun dels seus pobladors: barbos, lúcios, tortugues, serpetes d’aigua, crustacis en pinces de color gris i aquella tuna de granotes i mosquits que, quan cantaven més fort, indicaven que havie acabat la funció i que el teló del sol anave entabaix.

En un quart de segle, la fisonomia d’ells dos també ha envellit en canyars i xops desfigurats per les riades, fondària de tolls carregats de glera o argalls desviats i, a sovint, desvalguts. Los seus pobladors tampoc són los mateixos: los barbos ara són madrilletes d’un forc que cauen fàcilment arraconades per unes potes llargues, les pinces són roges ianquis i la tuna de granotes ha dixat de ser la banda sonora habitual de les nostres nits.

Ara que un virus mos propose versions capades de platja i piscina, los banyistes retornen a uns rius que poques voltes havien estan tan concorreguts. Potser és una bona ocasió per a fer un homenatge al nostre entorn respectant eixos habitants naturals amenaçats, parant qüenta en eixes rostides de colla a les riberes i intentant no tacar de plàstic eixes plantetes que fan de decorat als vostres selfies. Tots volem que, quan les futures generacions recréon mentalment lo seu teatre infantil, lo decorat sigue lo més paregut possible al que nantres veem i recordam: no un empastre que espanto l’evocació nostàlgica i que faie plorar.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 146, juliol 2020

 

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: