Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Entre olivers*

// Roberto Albiac

Res no m’agrade tant com amerar d’oli empeltre la punta del pa del dia, transformada en clotxa. Eixa barra que, calenteta i torradeta, ha abandonat fa poc lo forn de llenya i acabe de cruixir, pel repiscó, a la part final del crestelló. Mosso llavons, orgullós, ensalivo l’oli nostre, en un producte de la terra.
M’agrade molt la carn de corder a la brasa, però no qualsevol corder, ni l’envasat: vull lo que s’ha criat entre timons i romers i que pots comprar prop de casa. Emparelles dins de l’argadella les xulles de la cuixa, una cara i l’altra en un pessic de sal; i tornes a emprendre aquell pa, pel mig l’obres, i més oli a la tomata d’hort que l’ha tintat.
Després, en un pessic, traus una fulla i una altra, en los dits mascarats, agarres un cor de carxofa, lo bateges oliosament, sacramentalment, veus com s’empape. A voltes xorre pel plat, un empastre. Una molla més i te’l fots…
Evocant humilment al poeta bujassoter, començam una campanya més d’olives: dies de boira, aire i gebra, però també, algun dinar de foguera, carn rostida i verdures al caliu, migdiada curteta al mateix bancal o al mas i a tornar. Abrigats en més capes que una ceba, ganxos, barres, borrasses, escaleres, caixetes, lambades… Alguns, més moderns, en màquines collidores o compressors connectats a un “aplauso”. Jornades davant, davall, damunt i dins d’aquells Arbres (en “A” majúscula), monuments centenaris plantats per rebisiaios, criats per iaios, mimats per pares i heretats als fills. Amanixes l’estella i, encara que t’hagues passat lo dia tocant-les, mai no falte eixe or líquid que potser ha nascut d’eixos mateixos arbres collits, ni el pot d’olives, refegides de la cantareta que vam preparar l’any passat en timó al damunt i aigua salada (a la que vam fer surar un ou per a calcular la densitat), fruits d’un tros com aquell.
Que preus (que fan dècades que no canvien), especuladors, aranzels, la lliure entrada d’olis d’altres països… no mos oblígon a canviar este paisatge que des de segles ha definit a la conca del Matarranya i a les nostres gents.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 144, gener 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (6)

  • Avatar

    Josep Palahí Brugués

    |

    Busco el significat de la paraula ARGADELLA, tota vegada que als diccionaris de Catalunya no hi figura. Gràcies

    Respondre

  • Avatar

    Roberto Albiac

    |

    Hola, Josep. “Argadella” vol dir “graella”: Es diu a zones de la Ribagorça i del Baix Matarranya, coincideix amb el mot de l’aragonès “argadiella”.

    Respondre

    • Avatar

      Jep Ro.Ma.

      |

      també en català central hi ha el mot : Argadà, que correspon a graella gran..

      Respondre

  • Avatar

    Josep Palahí Brugués

    |

    Moltes gràcies per l’aclariment. Continuaré llegint articles amb molt d’interès.
    Josep

    Respondre

  • Avatar

    Jep Ro.Ma.

    |

    també en català central hi ha el mot : Argadà, que correspon a graella gran..

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: