La revista de música i cultura popular Caramella núm. 45, octubre-març 2022, està dedicada a la Cultura Popular del Matarranya. A la portada una magnífica fotografia dels diablets de la Freixneda davant l’Ajuntament, de Rafael Ferrer. A dins, articles referits a la cultura popular del nostre territori que comprèn viles que pertanyen a tres comarques aragoneses: Matarranya, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp.
Per primera vegada, el conegut “Ebrefolk” o “Campus de Música i Balls Tradicionals de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord del País Valencià” ha fet parada a la comarca del Matarranya. Després d’haver-ho intentat des de fa dos edicions, l’associació de recerca etnogràfica “Espai de So” de Tortosa, ha aconseguit que este projecte educatiu i plataforma de difusió cultural (que arribe enguany a la novena edició) tingue en la població de Pena-roja de Tastavins una subseu, a l’igual que des de fa anys la té a la Jana, en la comarca valenciana del Baix Maestrat, i a Móra d’Ebre, en la catalana de la Ribera d’Ebre.
Al llarg d’aquest 2020 les dades sobre la llengua catalana no han estat positives: la Plataforma per la Llengua ha engegat recentment una campanya per denunciar que a tots els territoris de parla catalana es produeix un descens en l’ús social de la llengua, tal com recullen les respectives enquestes. Així, a Catalunya ha disminuït un 10% durant els últims 15 anys. També baixa un 4,7% al País Valencià, un 8,2% a les Illes Balears, un 2,2% a la Catalunya del Nord, un 1,9% a Andorra i un 4,8% a l’Alguer. El territori que presenta una davallada més important és la Franja: un 24% menys: el 2005 un 73,6% de franjolins tenien el català com a llengua habitual, en contrast amb el 49,6% actual.
Esther Tallada, traductora del Robinson Crusoe (Bernat Metge Universal, 2020), en «A propòsit de la traducció», exposa que Sense cap mena de dubte, l’element més complex de resoldre en aquesta traducció han estat les unitats de mesura, precisament perquè la distància que cal superar entre el context original i el de la traducció és amplíssima, no només per motius geogràfics sinó també, i molt notablement, per motius temporals.
Per a Esther Tallada és inversemblant que l’any 1650 un mariner anglès parlés de quilos o grams en comptes de lliures i unces, de centímetres en comptes de polzades i peus, o de litres en comptes de càntirs i porrons. Així, va optar per traslladar les unitats originals britàniques prèvies a l’estandardització a les unitats catalanes de l’època.
El passat 1 de juliol Francesc Serés (Saidí, 1972), s’estrenava com a director de l’Institut Ramon Llull, després de tres anys com a director de l’àrea de creació d’aquesta institució.
L’autor de Saidí (Baix Cinca) i resident a Olot, format en Belles Arts i Antropologia, compta amb una sòlida trajectòria com a escriptor que arrenca amb la trilogia De fems i de marbres (publicada entre 2000 i 2003) i arriba fins a la trepidant novel·la La casa de foc (premi Proa 2020), passant pels contes de La força de la gravetat (2006) (que el va fer mereixedor del Premi Nacional de Literatura 2007)
// Jordi Marín i Monfort, Centre d’Estudis dels Ports
Un pardalet ha pujat a la serra a dir-nos que Temps de Franja fa vint anys. Vint anys! Potser la xifra és modesta, però si tenim en compte les circumstàncies en les quals es celebra l’aniversari (qui, què, com i on), la celebració de l’efemèride està més que justificada i cal que ens siguem conscients, tant a la Franja com a tot el conjunt de les terres de parla catalana.
En primer lloc perquè qui celebra l’aniversari és una revista en paper que, com tantes altres, va veure com als pocs anys de nàixer, en plena infantesa, havia d’enfrontar-se a la irrupció dels mitjans digitals, a l’aparició de les xarxes socials i a una crisi econòmica que, tot plegat, va suposar un terrabastall important per als mitjans de comunicació tradicionals i en particular per als de suport en paper. Cal dir, però, que Temps de Franja era (i és) quelcom més que un mitjà de comunicació més.
El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, informa que s’ha tramès als diferents governs, parlaments i corts de Catalunya, València, Múrcia, Aragó, a banda del Govern d’Espanya i Congrés dels Diputats i al Senat, l’acord que reconeix i defensa la unitat de la llengua catalana, tal com s’acordà en el ple de la sessió ordinària del Consell del 25 de novembre de 2020.
L’activista cultural Josep Boltaina Foz, soci d’ASCUMA i fill de pares de Valljunquera, que actualment viu a Sabadell, va promoure, amb la col·laboració d’altres aficionats a la música popular a través del grup de WhatsApp ‘Nou cançoner tradicional’, un cançoner en català en què hi estiguera representada també la comarca del Matarranya.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
