Dissabte passat, vaig tenir la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», organitzada pel Grup d’Investigació Coses del Poble de Mequinensa. Es tractava d’una mena de marató de presentacions d’obres d’autores i autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules les escrivim amb lletres de les bones, malgrat la fal·lera mostrada al llarg dels segles per dificultar-nos-ho: ja se sap que «para escribir, ya está el castellano» (o, com es veu a la ja famosa foto de la pancarta dels nefastos ‘Fets de la Codonyera’: «Chapurriau parlat, no escrit»). Aquesta dificultat no es limita a la nostra banda del riu. Com ens recordava l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, els catalans nascuts abans de la mort del dictador, tampoc no van ser alfabetitzats en la llengua pròpia.
La nit. La nit dels Museus, la nit de cap d’Any, la nit de Nadal, la nit de Sant Joan. Cada nit és especial, però La Nit de les Revistes i premsa en Català del passat 30 de novembre va ser un esdeveniment memorable. La diversitat de periodistes catalans només es pot apreciar en trobades com aquesta per celebrar els guardons significatius del periodisme. En plena inestabilitat de la llengua catalana, la premsa i les revistes en català resisteixen.
El passat dia 17 de desembre, l’ajuntament de Barcelona va retre un homenatge al nostre estimat Jesús Moncada col·locant una placa literària on va viure, al carrer Torrent de l’Olla 157, al barri de la Vila de Gràcia.
A la Franja tendim a focalitzar els debats de la llengua sobre «què parlem?». I quan tenim una mica més de pau, reflexionem sobre quin paper ha de tindre eixa llengua al dia a dia. A Catalunya històricament el debat ha passat per si només el català havia de tindre un paper essencial i primordial a la societat, i sobre la difusió del coneixement de la llengua. Però ja porten dues dècades en què la preocupació ha virat cap a l’ús de la llengua, més que no pel coneixement.
El 23 de març de 2021 es va inaugurar al CRAI del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició «Llum a l’ànima». Palmira Jaquetti 1895-1963. L’exposició constitueix un dels actes centrals de l’Any Palmira Jaquetti, promogut i organitzat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per commemorar els 125 anys del naixement de la poetessa, compositora, folklorista i docent Palmira Jaquetti i Isant.
El passat 12 de juny va tenir lloc a l’hotel Comtes de Barcelona la 39a Assemblea i la 13a Convenció de la Premsa Comarcal i Local de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal. Les paraules d’obertura i salutació van ser a càrrec del president de l’Associació, Francesc Fàbregas Bonet. Tot seguit, aprovat l’ordre del dia, els assistents, força nombrosos, van aprovar l’acta de la darrera assemblea, la memòria d’activitats de la junta de govern i el balanç i compte d’explotació de l’exercici 2020. El president va fer un repàs de les activitats del 2020: consultori del web per als associats, posada en marxa de Catalunya news, escrits als governs, campanya d’«El paper no porta el virus», cerca de publicitat, etc. Malgrat el problema de la pandèmia, el nombre d’associats de premsa en paper es va mantenir, tot i que van augmentar els de mitjans digitals.
La nit. La nit dels Museus, la nit de cap d’Any, la nit de Nadal, la nit de Sant Joan. Cada nit és especial, però La Nit de les Revistes i premsa en Català del passat 30 de novembre va ser un esdeveniment memorable. La diversitat de periodistes catalans només es pot apreciar en trobades com aquesta per celebrar els guardons significatius del periodisme. En plena inestabilitat de la llengua catalana, la premsa i les revistes en català resisteixen. Les revistes acompanyen a les persones durant el seu creixement, Cavall Fort, Tiro-Liro, després Enderrock, Sàpiens… Hi ha per triar i remenar!
La revista de música i cultura popular Caramella núm. 45, octubre-març 2022, està dedicada a la Cultura Popular del Matarranya. A la portada una magnífica fotografia dels diablets de la Freixneda davant l’Ajuntament, de Rafael Ferrer. A dins, articles referits a la cultura popular del nostre territori que comprèn viles que pertanyen a tres comarques aragoneses: Matarranya, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp.
