Dins els mapa lingüístic valencià té molta singularitat el parlar de Tàrbena (Marina Baixa), conegut popularment com a tarbener o parlar de sa, perquè presenta diversos elements dialectals d’origen balear. Aquesta particularitat s’explica per un fet històric que tingué lloc al segle XVII: el repoblament amb famílies procedents de les Balears d’un conjunt de pobles valencians que quedaren despoblats com a conseqüència del decret d’expulsió dels seus habitants moriscos.
A través d’una classe al Campus Terres de l’Ebre per a l’alumnat de la menció de música dels Graus d’educació Infantil i d’educació Primària, es coneix la figura del ballarí Miguel Ángel Berna i s’exposen activitats didàctiques sobre ensenyament-aprenentatge de la jota. Es descriuen passos i coreografies per a educació infantil i primària.
Hi ha nits més càlides i d’altres més fredes, algunes setmanes cada nit sembla igual que l’anterior, però la veritat és que totes tenen alguna cosa especial. I a la del passat dimarts 29 de novembre, l’APPEC ens va tornar a entusiasmar amb l’entrega de premis i reconeixements a La 22a Nit de les Revistes i la Premsa en Català. Es van premiar revistes i premsa digital i impresa. Van sortir noms ben coneguts com Descobrir, Full de lectura, Ebre, Softcatalà, Núvol, Eufòria, Segre… Tots i cadascun dels mitjans esmentats i molts més són equips que dia a dia aporten el seu granet de sorra per l’ús del català.
La Viquillengua ampliarà els continguts de la Viquipèdia sobre pel·lícules i sèries en català durant una setmana
// Redacció
Durant la setmana del 18 al 25 de novembre, tindrà lloc la IX Viquimarató de la llengua catalana, que aquest any es dedica a les pel·lícules i sèries en català. Aquest esdeveniment és organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i Amical Wikimedia, juntament amb els governs de tots els territoris de parla catalana.
El mapa excursionista Pena-roja. Roques del Masmut publicat per l’Editorial Piolet l’any passat i coordinat per Juan Carlos Borrego ha segut premiat en la Fira de la Muntanya celebrada a Vic al principi del mes de novembre. Un treball amb un gran volum d’informació sobre el territori per ajudar a l’excursionista, esportista o visitant a transitar orientat i segur pel terme de Pena-roja i voltants i, a la vegada, per conèixer millor el territori. A més el mapa suggereix poder realitzar set excursions degudament senyalitzades de gran atractiu paisatgístic i monumental.
L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.
El 18 de juny, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) va celebrar la seva 40a Assemblea i la 14a Convenció de la Premsa Comarcal i Local a Barcelona.
Com a cloenda, es van lliurar els ‘Premis Premsa Comarcal’ i els reconeixements a les trajectòries dels mitjans més veterans. El Premi a la Millor Portada de revistes bimestrals, trimestrals i semestrals se’l va endur Temps de Franja amb ‘Sostenible… per a qui?’ publicada el gener de 2021. Va ser una sorpresa inesperada, atesos els mitjans tan minsos de la nostra publicació, però alhora, un reconeixement a la feina voluntària de tots els col·laboradors de la revista i, naturalment, als nostres subscriptors, sense els quals no seria possible l’existència d’un mitjà com el nostre, a Aragó i en català.
El 15 de maig de 1915 Pompeu Fabra, al teatre dels Camps Elisis, va llegir el discurs inaugural dels Jocs Florals de Lleida, dels quals aquell any exercia la presidència. Entre altres coses va dir:
En els primers períodes de la nostra renaixença literària, sentint els escriptors la necessitat de refer la llengua i no havent-hi una autoritat reconeguda per tothom, cada un d’ells resolia a sa manera els múltiples problemes de lèxic i de gramàtica que s’anaven suscitant. L’obra llur havia de resultar necessàriament fragmentària, mancada d’unitat, entacada d’innombrables errades. A les tares adquirides per la llengua durant els segles de decaïment literari, venien a afegir-se’n de noves, més vergonyoses perquè aquestes eren volgudes. La llengua s’engavanyava d’arcaismes revessos i de neologismes malfargats; tot, però, dins una mètrica i una construcció purament castellanes, que tothom acceptava com a bones.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
