L’Ebrefolk canta i balla a Pena-roja

// C. M. Z.

L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.

La jornada es va iniciar amb un taller d’instruments musicals, «La capsa màgica», adreçat a la canalla. Tot seguit va començar el taller de cant que tindria la seua continuïtat havent dinat, centrat en la recuperació de les “aubades” de Pena-roja a partir de material recopilat a El Molinar i en altres fonts i amb les aportacions de músics i investigadors del territori de l’antiga diòcesi de Tortosa. Tot seguit va tenir lloc la presentació de diverses novetats bibliogràfiques —la revista Caramella 45, dedicada al Matarranya; la revista Gaiteros de Aragón 36; el cançoner Tocates originals per a dolçaina; i el conte Sira-Cota: la història dels instruments perduts— conduïda per Pepa Nogués. El taller de ball i el bureo van estar acompanyats de la música de la Rondalla dels Ports (de Tortosa) i va comptar amb la intervenció de les veus de Laura Satué (de Nonasp), Jordi Florensa “Mançaneta” (de Fraga) i Noèlia Llorens “Titana” (de Godella, al País Valencià). Cal dir que els turistes ocasionals van suar la cansalada per poder seguir el ritme de les jotes, les seguidilles i els fandangos.

Volem afegir que, recentment, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va concedir la beca Amanda Llebot a Lluís-Xavier Flores —una de les ànimes de l’Ebrefolk— per a l’estudi del patrimoni folklòric tradicional de la Ribera del Cinca.

Les aubades o albades són cants de carrer, sovint improvisats, adreçats a alguna persona en particular en el transcurs d’una ronda nocturna o de matinada, d’aquí el seu nom.

Baixeu les coquetes,

baixeu lo vin blanc,

baixeu la Maria,

sentada en un banc.

Baixeu les casquetes,

baixeu lo vin blanc,

baixeu les coquetes,

si no mo n’anam.