El Govern d’Aragó acaba de declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la processó de la pujada del pa-beneit de l’ajuntament a l’església parroquial de Massalió. Les encarregades de fer-ho són les xiques mosses vestides amb indumentària típica tradicional i que al cap duen els populars panistres, artístics cistells on porten el pa-beneit que es reparteix a tots els veïns durant la celebració de la festa.
Ràfels va albergar una iniciativa cultural impulsada des de Comarca del Matarranya que va anar als Estrets i a la Cova del Floro. Es van llegir relats sobre la figura del bandoler. La música de Fer & Eva va tancar l’acte.
//Rubén Lombarte
Comarca del Matarranya va reprendre l’activitat cultural el passat 23 d’abril, durant la Festa d’Aragó i el dia de la rosa i el llibre, a través de la recuperació del Quedaran les Paraules. En esta ocasió, Ràfels va ser la població triada per a albergar una lectura continuada una mica especial. I és que la proposta d’enguany va barrejar la literatura i el senderisme. I tot a través de la figura del Floro, un dels bandolers més emblemàtics que va calcigar el Matarranya. L’obra Pasqual Andreu, lo Florit. (Lo Floro en vers), escrita per José Miguel Gràcia, va ser el fil conductor d’una proposta que no sol va servir per a conèixer el perfil d’este mític bandoler, sinó també per a seguir-li els passos.
L’Ajuntament de la Vall del Tormo, enguany per commemorar un Sant Jordi especial a conseqüència de la pandèmia, regala a tots els seus veïns el llibre Las fotografias de mosén León, recopilades, seleccionades i prologades per Natalia Antón Dilla, periodista valleja i coordinadora de la web municipal.
// Rafael Martí Casals, president de la Comarca del Matarranya
Este mes de novembre farà vint anys de la primera publicació de Temps de Franja. Esta revista sorgeix en la finalitat de donar visibilitat i dignificar la nostra llengua i de contribuir a la seua normalització lingüística. Una publicació que recull lo testimoni d’unes altres que la van precedir en el temps i que tenien los mateixos objectius, lo respecte i lo reconeixement cap a la llengua materna que parlen los habitants que vivim a les comarques catalanoparlants d’Aragó.
// Aitor Clemente Guillén, alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i Conseller Comarcal al Baix Aragó
Quan me van proposar poder escriurer en esta esta edició especial de Temps de Franja, ho vaig acceptar sin pensar, ja que crec que els representants públics ham de ser especialment actius a l’hora d’agrair la faena de les associacions i moviments que fan un treball important al nostre territori però que a voltes és menos valorat del que haurie de ser.
L’impuls cultural i turístic, la normalització del català i l’evolució econòmica constituïssen les línies comunes estos vint anys a la secció del Matarranya, que a part d’esta comarca inclou les quatre viles del Baix Aragó-Casp i les del Bergantes-Mesquí dins del Baix Aragó-Alcanyís.
Molta de la informació prové de les múltiples activitats d’ASCUMA com les trobades anuals, edicions de llibres i CDs, fires… o de la Comarca, com les Jornades Culturals i el festival de teatre Matarranya Íntim. També s’han ressenyat les celebrades a diferents pobles, com los concursos de relats i pintura de Pena-roja, sense oblidar les de comarques frontereres com la Fira del Llibre Ebrenc i les provinents de noves associacions (Amics de Nonasp, la «Wirberto Delso» de Favara…).
// Francisco Javier Doménech Villagrasa, alcalde de Favara del Matarranya
Parlem català en una franja territorial, ubicada dins dels confins aragonesos amb Catalunya, i que, per tant, pertany políticament i administrativament a Aragó, una Comunitat que des de fa segles té el castellà com l’indiscutible rei de l’idioma, tant l’oficial com el vehicular. Suposa algun problema?
A Carles Sancho, del Consell de Redacció, redactor des dels principis, per moltes més col·laboracions.
Un grup de col·laboradors excepcionals ha fet possible esta revista, com a responsables de les diferents seccions comarcals o temàtiques, des de columnes personals o autors de cròniques puntuals.