Una mirada a la 30a Trobada Cultural
Iniciatives econòmiques al territori, recuperació històrica i llengua a la Portellada
// M. D. Gimeno
L’Associació Cultural del Matarranya va celebrar el 18 de novembre la seua 30a trobada anual, una activitat que vol fer difusió cultural en algun poble matarranyenc, agermanant socis i veïns. Continuada en el temps, en data variable i alguna interrupció presencial durant la pandèmia, constituís un gran mèrit en temps de crisi de l’associacionisme tradicional, aquell que busca la presència física de cares i veus. I que manté una seu social, que mira de pagar una administrativa que treballa el dia a dia, que té una junta que es va reunint periòdicament i uns socis per quota, que fa activitats culturals (llibres, exposicions, conferències, cursos…) seguint l’esperit dels estatuts fundacionals, i que publica una revista com esta.
Enguany, l’elegida va ser la Portellada a proposta d’algun soci local, un encert perquè s’hi commemorava la concessió del privilegi de vila el 18 de novembre de 1784, independitzant-la del municipi de la Freixneda. Dos festes en una. Uns cartells amb la programació van circular per les xarxes socials i algunes parets. La preparació és un mèrit afegit quan les forces humanes estan esperdigolades geogràficament i s’han de posar d’acord els diferents organitzadors. Allí tot va estar a punt.
A la finca Demèter de Tastavins lo dia mos va donar la benvinguda ple de sol davall de l’immens cel protector del Matarranya, entre els termes de Ràfels i la Portellada, terres de vinyes, ametllers i oliveres enmig de pinars, carrasques i plantes mediterrànies. Xavier Pons, al capdavant de l’explotació, va explicar el seu projecte de recuperació del patrimoni paisatgístic, arquitectònic i cultural, que ha emprès amb la pràctica de l’agricultura regenerativa i la reconstrucció fidel dels masos tradicionals, afegint-hi una moderna bodega. Un tast dels vins propis i de l’oli acabat d’envasar, acompanyat de les olives mortes de l’any passat, paté d’oliva i embotits de la zona eren fruits evidents del projecte. Un moment paradisíac. Tot explicat en castellà a petició d’un grup d’assistents que no devien de conèixer l’ASCUMA, organitzadora de l’acte, ni per tant el seu treball pel patrimoni immaterial de la llengua i cultura autòctones.
En acabar el dinar a la finca, van començar les activitats erudites amb la inauguració de la jornada per l’alcaldessa, Gloria Serrat, i del president d’ASCUMA, Joaquim Montclús, tots dos en la seua llengua materna comuna. Va ser a l’ajuntament, edifici del segle XVII que albergava l’antiua confraria de sant Cosme i sant Damià, i que representa l’evidència de la independència que se celebrava. D’allí va eixir una visita pels carrers del poble, guiada per Víctor Vidal. Portellà, sempre eficaç, va posar en context la formació del poble, ubicat entre el mas de dalt i el de baix, en un moment de bonança econòmica al XVIII gràcies a la producció d’oli, cotó i safrà, que va suposar l’ampliació de l’església i altres obres.
A continuació, més erudició al “Salón”, que mai havia estat tan ple: l’edat mitjana era elevada i l’atenció impecable, quasi religiosa. A la primera conferència, l’historiador Montclús va realitzar una enumeració de dates i esdeveniments per intentar situar la història de la Portellada dins de la general. Després de recordar els primers pobladors, los ilercavons, va mencionar de l’edat mitjana la rivalitat dels bisbats de Tortosa i Saragossa i l’acció de l’Ordre de Calatrava, senyora de la zona; va continuar amb les Guerres dels Segadors (s. XVI) i de Successió (s. XVII) i els incendis patits en diversos pobles; i va acabar amb les Guerres carlistes (s. XIX), ja que el general Cabrera solia aturar-se a la Portellada, on va datar una carta al seu oponent isabelí Nogueras. Un fil conductor extens, que demana una bona base cronològica en l’auditori i el complement explicatiu del com i el perquè de tot plegat.
La segona conferència, del jove historiador local Marcos Micolau Bosque, va consistir en una documentada reconstrucció a partir de materials d’arxiu del procés de separació, que va durar tres anys; l’anàlisi va destacar les raons dels portellans per demanar la independència i l’habilitat dels advocats per justificar la seua autonomia a partir de l’adscripció eclesiàstica, així com los entrebancs plantejats per la Freixneda. Cal felicitar el seu rigor, l’exposició ordenada i clara i la passió alhora. En futures ocasions estaria bé poder escoltar explicacions d’este estil en lo català autòcton, ja que el conferenciant té la preparació lingüística suficient i segurament també aprecia la riquesa lingüística portellana. A les converses en acabar, entre pastes i licors, es va poder comprovar que està ben viva.
La festa no es va aturar ací, però ja va ser tota del poble: “cena de morral”, un concert rock i discomòbil. Ho organitzava l’Ajuntament i l’Asociación Cultural Portillo de la Amistad. Es nota la seua activitat, amb membres jóvens que lluïen les samarretes al·lusives, alguns fills de portellans nascuts fora que han decidit tornar a viure al poble. Estudien la història local, han editat un interessant i atractiu llibre de fotos antiues, organitzen festes i van fent activitats entre la dedicació i les subvencions. Segur que podrien afegir-se a la dignificació del patrimoni lingüístic que compartim.
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: Matarranya
