La nostra llengua, a partir dels nostres parlars, continua sent centre d’interès de la comunitat científica. Un consorci d’investigadors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (UdL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URiV) s’ha proposat d’analitzar la incidència que els sentiments tenen sobre la llengua, i la llengua sobre els sentiments. A més de ser d’universitats diferents, l’equip (format per dones i homes, investigadors consagrats i novells) és altament pluridisciplinari (sociolingüistes, dialectòlegs, sociòlegs i pedagogs) i els seus membres també són de procedència geogràfica i dialectal variada: a més de gironins i lleidatans, hi ha tortosins i valencians, i de la Llitera, la Ribagorça i el Matarranya.
Estrenat lo 2016, lo president de la Generalitat Valenciana –lo morellà Ximo Puig– va fer públic lo seu desig d’una reciprocitat de sintonització entre les televisions públiques catalana, balear, aragonesa i valenciana, quan esta última començare a caminar i reparar, així, los tancaments del 17 de febrer de 2011 i del 29 de novembre de 2013. Pocs mesos més tard, lo 15 d’abril, ja se va recuperar entre IB3 i TV3, tres anys i mig després que es suspenguere eixa senyal. Al mes següent, a la trobada entre los dos “Puig” del 18 de maig a Barcelona, se va ratificar aquell desig d’any nou.
Divendres 25 de maig, dins el marc d’una conferència sobre “El català de la Franja: realitats i reptes”, es va presentar Temps de Franja als estudiants l’assignatura ‘Llengua catalana: aspectes històrics’, que imparteix el professor Francesc Feliu a la Universitat de Girona. Feliu és professor titular de Filologia catalana a la UdG i membre del grup d’investigació en Història de la llengua. En els darrers anys, aquest grup d’investigació, que dirigeixen Francesc Feliu i Josep Maria Nadal, ha dut a terme diversos treballs centrats en diversos territoris fronterers de la llengua catalana, amb la finalitat d’estudiar-ne les característiques, els efectes de l’estandardització recent de la llengua catalana, i les connexions emocionals dels parlants amb la llengua i amb les varietats autòctones. La Franja és un d’aquest territoris, i n’han parlat en diverses publicacions*.
Llengua, política i ciència se van donar la mà dins d’un seminari celebrat lo passat 4 de maig a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili, entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Ho coordinava Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.
El 14 d’abril, coincidint amb l’aniversari de la proclamació de la República de 1931, 40 ciclistes van fer una marxa de Lleida a Tarragona. Es tracta de l’anomenat Pedal Antifeixista, una iniciativa que vol rememorar una peculiar cursa que es va fer el 1937, en plena Guerra Civil.
Els dies 9 i 10 de març de 2018, dos centres d’Aragó han participat en el simposi La llengua catalana als centres educatius.Català, de l’aula al món a la Universitat de les Illes Balears, organitzada pel Departament d’Educació i Universitat d’aquesta Comunitat Autònoma. El passat 9 de febrer, el CEIP María Moliner de Fraga i l’IES Matarraña de Vall-de-roures compartiren les seves experiències amb la resta de docents procedents de les Illes Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Principat d’Andorra, Alguer (Sadenya – Itàlia) i Perpinyà (Rosselló – França).
Aquest Nadal proppassat he assistit, amb companys matarranyencs, a una esplèndida representació del Cant de la Sibil·la precedint la Missa del Gall a la Catedral del Mar de Barcelona plena a vessar. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic de melodia gregoriana que pren origen en textos dels primers anys del cristianisme, on els profetes de l’Antic i del Nou Testament i alguns gentils, entre els quals Virgili i la sibil·la Eritrea, són cridats a declarar l‘arribada del Crist.
Vet aquí una novetat de Pagès Editors que satisfarà d’allò més els lectors de Jesús Moncada i els interessats en la cultura catalana en general: Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca. El llibre és, en paraules de l’autor, una “aproximació lliure” a la trajectòria personal de Jesús Moncada, defugint entrar en valoracions literàries. I, val a dir-ho, omple un buit anòmal, ja que no hi ha cap altre treball de caire biogràfic tan detallat sobre el cèlebre mequinensà, mentre que autors de la mateixa vàlua compten amb un bon grapat d’estudis d’aquesta mena des de fa anys.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
