XVI Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga diòcesi de Tortosa

// Jordi Marín i Monfort*

Dissabte 30 de novembre va tindre lloc a Ares del Maestrat la XVI Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa per reflexionar i debatre al voltant del despoblament sofert per molts pobles del territori. L’organització, a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, Maestrat Viu i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), ha preparat una jornada amb dos conferències i diverses comunicacions breus per analitzar la qüestió des de diferents perspectives, tant de l’àmbit acadèmic com del de l’associacionisme.

Els participants a la Trobada davant l'ajuntament d'Ares. / Coordinadora d'Entitats del Maestrat.

Des de la mateixa taula inaugural ha quedat palès que el tema del despoblament és quelcom més que una moda que darrerament ha passat a ocupar titulars de diaris i telenotícies com bé ha apuntat l’alcaldessa d’Ares n’Ester Querol. “El despoblament és un problema que ve de lluny i que sempre ha estat en primer pla de l’actualitat dels pobles que el patim i calen mesures valentes per tal d’abordar-lo”. Per la seua banda el Sr. Ferran Bladé, Director Territorial de Cultura de les Terres de l’Ebre, advertia del risc que suposa que les actuacions en matèria de despoblament es limitin als caps de comarca, cosa que suposaria un model de centralització a nivell comarcal que acabaria per provocar un moviment migratori cap a les capitals de comarca en detriment dels municipis més petits. Aquesta mesura resulta llaminera per a les administracions perquè l’anàlisi dels resultats per comarques podrien ser satisfactoris, però eclipsarien una realitat molt diferent a nivell municipal. Per la seua banda, Josep Santesmases, president de la CCEPC, ha destacat el paper dels centres d’estudis que, des d’una posició més propera al territori, porten anys estudiant el fenomen i aportant-hi dades i arguments que caldria tenir en compte a l’hora de prendre decisions o de definir estratègies d’actuació.

El bloc de conferències ha estat protagonitzat pel professor de sociologia Vicent Querol, de la Universitat Jaume I, i el geògraf Josep Maria Pinyol, tècnic de la Càtedra universitat i regió del coneixement de la Universitat Rovira i Virgili. Querol ha centrat la seua intervenció en definir què s’entén per nova ruralitat envers la visió més tradicional, i també s’ha esforçat en presentar les sinergies entre universitat i societat civil a l’hora de crear el Fòrum de la Nova Ruralitat de les comarques de Castelló. El fòrum, explica el professor, ha fet una radiografia de les causes que han generat el despoblament i que el continuen alimentant, i dels passos que caldria seguir per tal de revertir la situació. Per la seua banda, Pinyol ha diagnosticat el despoblament com un símptoma d’un problema que apareix fruit d’una mala gestió (aspecte compartit per Querol) i la necessitat de definir estratègies com a tractament. Estratègies que passen per definir en primer lloc els actors que hi han intervenir (ajuntaments, consells comarcals, institucions, diputacions…) de forma individualitzada per a cada cas. Així ho demostren múltiples exemples que es donen arreu d’Europa i que cal estudiar per valorar-ne les similituds i eventuals adaptacions a les nostres casuístiques. Tots dos acadèmics han coincidit en fer un pas endavant en el discurs envers el despoblament per parlar-ne en positiu. En aquesta línia proposen canviar el mot despoblament pel mot desenvolupament, entès aquest com un progrés de tota la societat i no circumscrit exclusivament a l’àmbit rural.

En el torn de les comunicacions, Andreu Ginés de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià ha presentat l’exposició Patrimoni contra les cordes i ha recalcat la importància de mantenir el nostre patrimoni cultural pel valor que suposa a l’hora de crear riquesa a nivell local i com això pot ajudar al teixit socioeconòmic dels pobles. Amb tot, ha advertit del risc que suposa la pèrdua de població per al manteniment del mateix. Tot seguit i en la mateixa línia, Victòria Almuni i Ferran Torta de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre han explicat la tasca desenvolupada per la comissió per tal de redactar informes de valoració, catalogació i assessorament en matèria de patrimoni a les Terres de l’Ebre. En tercer lloc, Pau Fabregat, president de Maestrat Viu, ha presentat el manifest en forma de decàleg que ha elaborat l’associació per a afrontar els reptes del despoblament. Un decàleg que apunta en la mateixa direcció que les propostes presentades a les conferències per Vicent Querol i Josep Maria Pinyol, en especial pel que fa a la diagnosi del problema, l’assignació de responsabilitats i la necessitat de canviar el discurs sobre el rural cap a un enfocament en positiu. Finalment, les antropòlogues Íngrid Bertomeu i Maite Hernández han detallat el projecte Memòria del despoblament que estan duent a terme sota el patrocini dels centres d’estudis del Maestrat i dels Ports. Un projecte molt minuciós, d’anàlisi de casos concrets de despoblament a les dues comarques i que ha de servir per definir una metodologia d’estudi sobre la qüestió.

La taula rodona final amb què ha conclòs la trobada i en la qual ha participat el públic assistent ha estat d’allò més animada amb nombroses intervencions que aportaven de forma constant noves perspectives i nous arguments que han enriquit sobre manera el debat. Ha quedat palesa la necessitat que té el territori de parlar del tema i, sobretot, de cercar solucions o vies de solució que siguin efectives, així com les ganes de passar a l’acció. La conclusió general que surava en l’ambient és que ha arribat l’hora de prendre la paraula des del territori i passar a ser protagonistes del canvi que ens cal.

*A.C. les 4 denes d’Ares del Maestrat