IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat
// Jordi Marín Monfort
Divendres 31 de gener i dissabte 1 de febrer van tenir lloc a Benlloc (Plana Alta) les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat organitzades pel Programa d’Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I de Castelló amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benlloc i l’equip de coordinació del Fòrum de la Nova Ruralitat. El lema de les jornades, posem fil a l’agulla, era prou explícit i molt adient per a reflectir l’esperit que es va respirar durant totes les sessions, un esperit que podríem resumir amb una de les frases contundents que es van escoltar: “estem farts de ser estudiats, ara volem que se’ns escolti”. I és que els i les habitants del rural hem dit prou a les paraules amables, als brindis al sol i a les declaracions buides que venen de les administracions (ubicades a ciutat) i que intenten calmar la fera perquè no emprenyi massa però que a l’hora de la veritat mai es concreten en res. Bé, en res també seria fals, hauríem de matisar-ho: en res que no siguin mesures clientelistes i de cara a la galeria.
És en aquest sentit, el de posar en evidència les institucions donant visibilitat a projectes de mirada llarga i que han demostrat tenir efectes concrets per revertir el despoblament que es van dissenyar les ponències de les diferents sessions. Així, divendres vam poder assistir a les explicacions de la Dra. Diana Valero de la University of the Highlands & Islands (UHI) d’Escòcia que va desgranar el funcionament d’aquesta universitat que a partir d’un model federal en quant a organització interna, amb 13 seus repartides pel territori, imparteix docència al rural, des del rural i per als interesos del rural. I aquesta és una de les claus de l’èxit de la UHI, el disseny d’estudis i currículums que responen als interessos i necessitats de la societat rural de les Highlands, aspecte que ajuda a fixar població a la zona.
Tot seguit es va presentar el projecte Pueblos Vivos que es duu a terme a la comarca del Somontano i desenvolupat pel Centro de desarrollo integral del Somontano (CEDER) com a mostra d’un projecte més ampli que té lloc a diferents comarques de l’Aragó. Aquest projecte té com a finalitat atraure nous pobladors a una comarca amb una realitat molt peculiar, Barbastro, el cap de comarca, compta amb una població d’uns 17000 habitants, molt lluny dels 800 del municipi que la segueix en població. La resta estan en xifres molt inferiors. La sorpresa, segons ens van explicar Paloma Fábregas, gerent, i Patricia Sanchón, tècnica, del CEDER va ser descobrir la quantitat de gent que els contacta perquè vol marxar de la ciutat i viure al rural. Això comporta tota una estratègia i un programa d’acollida per part dels pobles i, com després van destacar altres ponents, fa aflorar un dels principals esculls de la ruralitat: l’habitatge. De fet, l’organització, que ja havia detectat aquesta problemàtica, havia programat al matí una taula rodona específica sobre habitatge on hi van intervenir César Jiménez (Secretari Autonòmic d’habitatge) i Àngel M. Pitarch (President del Col·legi d’Arquitectes de Castelló) entre d’altres. En aquesta taula es va fer evident el que és una pràctica habitual en tota la legislació, la redacció de normatives, lleis, decrets i ordres de tota mena es fan sota una òptica urbana sense tenir en compte la casuística del rural, cosa que comporta nombrosos problemes de gestió als pobles. És justament això, la creació d’un marc legislatiu diferenciat, una de les reivindicacions del Fòrum de la Nova Ruralitat i de tots els col·lectius que s’hi van aplegar a les jornades de Benlloc.
Dissabte va començar amb la ponència de Sebastià Mata (President de l’Associació Munixic i Conseller Comarcal de Joventut de l’Urgell) i Sergi González (Tècnic de Joventut a la Demarcació de Lleida) que van presentar tant l’associació Munixic integrada per regidors/es de joventut de municipis petits de Lleida com el projecte Odisseu que busca atraure talent jove cap als pobles. A banda de posar una vegada més la qüestió de l’habitatge damunt la taula van aportar un enfocament molt clarificador pel que fa a les polítiques de despoblament. Com bé va dir Sebastià Mata, “no hi ha polítiques de despoblament sinó que hi ha polítiques de joventut”. I és en aquesta línia que cal treballar, si posem els esforços en les polítiques de joventut solucionarem el problema del despoblament. I aprofitava per fer una reclamació: “les regidories de joventut dels pobles no estan per organitzar les festes dels pobles, el jovent té problemes més seriosos i urgents que les festes del seu poble”.
Tancava el matí la ponència de Laura Gascón (AODL de la Diputació de Terol) que va versar sobre un altre gran problema del rural: el transport públic. La qüestió de la mobilitat és una reclamació històrica del rural que ha vist com en les darreres dècades no s’hi ha fet cap esforç per modificar el sistema de línies d’autobús que ha quedat obsolet, ineficaç i car. Va mostrar experiències de transport a la demanda com la que es duu a terme a Castella i Lleó i que s’ha anat introduint de forma paulatina des de 2004. Aquesta experiència és la demostració que un sistema basat en el transport a la demanda augmenta l’ús del servei per ser més eficaç i, a més, resulta més barat de mantenir. Resulta inexplicable que tenint com tenim models d’èxit de gestió del transport a la demanda (a Castella i Lleó i en altres llocs d’Europa) les administracions continuen programant línies d’autobús que acaben passejant-se per les carreteres i buides de passatgers. El transport a la demanda cobreix una necessitat de la població rural que és la de moure’s per dins de la comarca, mentre que la xarxa actual de serveis d’autobús està pensada per connectar els caps de comarca amb la capital de província.
Les conclusions de les jornades es poden resumir en la confluència dels diferents ponents i des de diferents òptiques en assenyalar l’habitatge, els joves i la mobilitat com els tres pilars que cal tractar per combatre el despoblament de manera efectiva i apostar decididament per un desenvolupament rural amb cara i ulls.
Participants a les Jornades. / Jordi Marín
Tags: Catalanofonia
Trackback from your site.
