Com hem començat l’any! Després del discurs del president Lambán de cap d’any, amb el seu nou paper d’adalil de les espanyes davant el perill català, ha eixit la notícia de l’escàndol editorial que suposa l’ús del mot catalanoaragonesa —la corona— en els llibres de text dels nostres xiquets; quina gosadia, amagar Aragó, el veritable protagonista de la Corona!
Quan visitem Portugal —amb una població aproximada a la dels Països Catalans— no ens passa desapercebut als catalanoparlants com tots els productes —tots !— són etiquetats en la llengua del país, cosa que no impedeix que, a més, en alguns casos també hi figurin altres llengües, principalment l’anglès.
També hi dèiem «anar a mestra», a Fraga. Tots tenim els nostres records d’escola; els que ja som grans –posem-hi els de la dècada dels 50– en podríem explicar un pujal de coses. I molt poques de bones.
També ens toca a la Franja! El famós article de la Constitució Espanyola aplicat contra la «malvada» Generalitat de Catalunya, el que ningú no havia fet servir a Europa des de la II Guerra Mundial (Rajoy, dixit!, tot complagut); l’article aplicat contra la mateixa Constitució segons molts entesos…
No vull passar per ser un presumptuós, però em sembla que els qui m’heu llegit ja em coneixeu i sabeu com respiro. I, tanmateix, vull deixar constància de la meua adhesió al Procés per la Independència de Catalunya i al Referèndum de l’1 d’octubre que hi ha convocat.
Som recurrents, tothom ho som. I tendenciosos, si voleu, i jo més. Em faig aquestes prèvies per parlar (-me) de la llengua materna, un tema recurrent per a Temps de Franja quan se n’escau el dia,