De Ramón J. Sender i més coses*

// Francesc Ricart

Em va agradar l’article El viatge de Ramón J. Sender a Fraga de Virgili Ibarz al número de paper anterior de Temps de Franja. Em sembla que ja ho he escrit més camins, però vull tornar a recordar que el gran escriptor d’Alcolea de Cinca va arribar a dir que li agradaria que en morir escampessen les seues cendres per adobar una figuera de Fraga. Jo també havia llegit la novel·la El fugitivo l’acció de la qual transcorre al castell de Fraga, amb el pintor Miquel Viladrich d’estadant i l’atmosfera de Fraga omnipresent en tota aquesta obreta editada el 1972. L’article de Virgili Ibarz repassa l’entrevista apareguda a La Voz del Bajo Cinca on el novel·lista, que acaba de tornar de l’exili, valora el bilingüisme de la comarca, aleshores «encara» Ribera del Cinca. Jo he recuperat la novel·la i hi he trobat subratllada aquesta frase curiosa posada en boca del fugitiu: «La ribera del Cinca donde está mi pueblo, tiene fama y no sé si decir buena o mala, porque todo consiste en el lugar donde nos situemos». Tornant a l’article, em sorprèn l’aportació final, la de la gestió perquè Sender pogués complir la voluntat de recuperar (i morir tenint) la nacionalitat espanyola. La sorpresa rau en el contingut del document: el pobre Ramon J. Sender, l’autor de Crònica del Alba i Requiem por un campesino español, obres magnes de literatura republicana —si se’m permet— va haver de «… prestar jurament de fidelitat a S.M. el Rei i obediència a les lleis espanyoles» (!). Gràcies Virgili Ibarz.

Continuant amb lectures i escriptors, us recomano Sis nits d’agost, de Jordi Lara* (si no el coneixeu, correu a llegir-lo), una novel·la que reviu els últims dies de Lluís M. Xirinacs. Segur que recordeu la notícia: Xirinacs es va deixar morir en un lloc del Ripollès, en un acte de sobirania personal i nacional… Xirinacs, ja ho sabeu, va ser capellà, pacifista, independentista i més coses que va combatre fins al límit les lleis espanyoles amb vagues de fam i altres campanyes. Xirinacs, certament, goso a dir que no coneixia la nostra comarca i em temo que no va estar mai al castell de Fraga; puc, però, assegurar que va visitar el local del Casal Jaume I, una tarda de diumenge quan estava ficat en la campanya ‘Jo em planto’, la tardor del 2002.

Ai, les lleis espanyoles!, les que han hagut d’obeir Sender i patir Xirinacs. Unes lleis que avui esclafen els presos polítics catalans i es proposen anorrear les aspiracions nacionals del Principat de Catalunya, unes «lleis» que —quan escric— volen suspendre els drets polítics dels eurodiputats electes Toni Comín, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont i esborrar els vots de dos milions de votants (!) entre els quals més de mil de la Franja que els van votar. Com potser que encara hi hage qui s’estranye que tants catalans han decidit fugir d’Espanya, d’un Estat que cada dia els vol arrabassar drets entre els quals el dret a decidir que demanen el 80% de la població!

Ja sé que som en temps d’estudiar, valorar i reflexionar sobre els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques i de la nova distribució de forces, amb combinacions on apareix un partit tan «negre» com Vox… com que em consta que ja ho farà gent que hi té molta traça, jo només hi he aportat aquest «apunt» sobre «les europees» que entenc que pot portar males vibracions a més d’un, i ho lamento, què hi farem! Que tinguem un bon estiu!

(*) Sis nits d’agost. Jordi Lara. Edicions de 1984

---

*Publicat a Temps de Franja n. 142, juliol-agost 2019