La pellaire, dones! (amb picada d’ullet a l’amic Ramon Sistac)*

// Francesc Ricart

Així s’anunciava a les dones de Fraga una pellaire que passava per les cases a buscar les pells de conill, dels conills que havien proveït els plats d’arròs a la cassola dels diumenges, unes pells que bescanviava per uns pocs pams de betes. Però no vull parlar de gastronomia i buscar cap complicitat d’aquest «camp» que tan plau al nostre doctor Ramon Sistac. La cosa ve d’una curta conversa quan acudíem al cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida, on es presentava el número 46 de la publicació ARTS Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida. Amb el gran dialectòleg vam fer broma de com, quan parlàvem «més català», de l’escorxador en dèiem matadero.

I és que aquest número de febrer d’ARTS dedica un dossier coordinat pel periodista Marcel Pena a la Franja, amb sis textos sobre «l’univers franjolí»; per fer-ne la presentació es va muntar una conversa amb Marta Canales, Ramon Sistac i Carles Barrull que va moderar amb molt ofici la també periodista Anna Sàez. Quant al contingut, al qual podreu accedir a partir de l’enllaç (https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/65727/arts_a2019n46.pdf?sequence=4&isAllowed=y), hi trobareu materials interessants sobre la temàtica més «nostrada»: Natxo Sorolla ens torna a il·lustrar sobre les dificultats de la nostra llengua (Un procés de substitució lingüística a la Franja?), Joaquim Torrent alerta de les dificultats per mantenir la personalitat del territori (La Franja, toc d’atenció per a un territori que se’ns desfà). Afegiu-hi un article de Sofia Burgués sobre l’ensenyament del català a la nostra escola i dos articles més sobre aspectes, diguem-ne, generals: un de Marcel Pena sobre la personalitat de la Franja i per últim un dedicat a l’associacionisme i el Casal Jaume I de Fraga, a càrrec d’aquest servidor de vostès. Menció especial per a l’article d’entrada de Marcel Pena dedicat a Josep Galan, a partir d’una entrevista que li va fer Silvio Previtera, inclosa en la seua tesi doctoral (Confini e identità. Una ricerca a Fraga (Spagna)) que més endavant va publicar la Universitat de Lleida Per cert que, en el dossier d’aquest número d’ARTS, hi apareixen reproduïdes portades de Temps de Franja.

La conversa dels tres ponents, moderada per Anna Sàez, periodista de la Granja d’Escarp, va tractar de la situació delicada de la llengua catalana a «l’empara» de les contradiccions viscudes, arrossegades des del temps de l’autonomisme i augmentades en l’hora actual del procés que viu el Principat. En resum, una iniciativa que hem d’agrair pel que suposa de reconeixement de problemes i preocupacions i, en tant que propis de la Franja i de tot el Ponent català, mostrar la voluntat d’afrontar-los de manera compartida. No es tracta de tornar als temps de la pellaire, ni de recuperar «els mataderos», sinó que cal treballar perquè aquestes comarques —posem per cas, el Baix Cinca i el Segrià o la Terra Alta i el Matarranya i no diguem l’Alta Ribagorça— se senten interpel·lades per la mateixa causa i treballen per superar-ne els perills i enemics. I aquest treball segur que ajudarà a consolidar escorxadors per a les noves generacions.

*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019