Vilaweb, 25 anys!

// Francesc Ricart

El 14 de maig de 1995 (segle XX) va eixir «al carrer» Vilaweb, Temps de Franja encara no hi era. Avui tothom coneix Vilaweb i molts ens aixequem i flairem el primer cafè amb l’editorial de Vicent Partal, la cara d’aquest diari digital; per bé que l’empresa de Vilaweb està encapçalada també, i principalment, per Assumpció Maresma, la dona de Partal. Els que som més grans ens en fem creus, de tanta evolució digital: aleshores, al 1995, al món de la comunicació imperava la premsa de paper, amb moltes capçaleres que ja han desaparegut, i encara no ens passava pel cap la revolució dels mitjans digitals que ha irromput…; a la Franja, instal·lada en l’ermot, feia anys que «vivia» del fenomen Jesús Moncada i la monumental Camí de sirga i hi començava el calvari de la segregació de les parròquies de la Franja, un fet ignominiós que trencava amb mil anys d’història… I més coses, és clar, però ara mateix només em ve el record per a l’Ovidi Montllor que feia dos mesos que faltava.

Avui els diaris digitals són gairebé infinits i sort en tenim del núvol!, fins i tot aquest article serà acollit per aquesta punteta del núvol que li toca a TdeF. Els blogs, els influencers, youtubers, les plataformes… L’oferta i el modus vivendi digital han canviat el món. Un canvi impensable per a tots els qui tenim una edat, que vam viure com un miracle que pogués haver UHF i un comandament per canviar de canal de la tele (els joves no sé ni si ho trobareu a la Viquipèdia). Un canvi que, a més de sorprendre’ns, cada dia valorem davant els avenços del món digital: no em puc estar d’esmentar el que s’ha viscut aquests mesos de la pandèmia del COVID-19, amb el fenomen de les videoconferències arreu, però sobretot amb els escolars…

Tornem a Vilaweb. «VilaWeb va nàixer amb l’ambició de canviar el periodisme, la societat i el país». Això diu l’article que us recomano al principi. Quan Partal-Maresma expliquen el seu digital remarquen que, des del primer dia, el marc mental del diari és el dels Països Catalans; un tret que encara avui és definitori en les formes i en el fons. Amb tota naturalitat les portades de Vilaweb «t’ensenyen» fets i protagonistes d’arreu del territori, de Perpinyà, de València, d’Andorra… i des de Fraga a Maó; sense caure en el barcelocentrisme ni focalitzar l’interès en la Catalunya estricta. Per a Vilaweb, el centre geogràfic és Tortosa i no Manresa i la Sènia és un riu més i, es clar, les nostres comarques també hi compten.

Els més grans, i perdoneu amb la insistència, tenim present quan es deia que allò que no surt a la televisió no existeix. Ara Vilaweb —i TdeF, és clar— ix, eixim a la tele, vull dir que som al món digital, on cal ser. Amb aquest punt de partida, a Vilaweb, hi som presents i ens hi compten. Formalment, fins i tot hi tenen l’apartat (una pestanya, en diuen) per a la Franja. Per tant, hi som, «eixim a la tele». Amb tota la «naturalitat», aquests vint-i-cinc anys a Vilaweb s’ha informat i tractat sobre els temes de les comarques del Ponent català d’administració aragonesa. Per esmentar-ne uns quants, de punts, Vilaweb ha seguit amb atenció el procés inacabable de Sixena i els béns religiosos procedents de les parròquies del bisbat de Lleida; el tracte de la llengua catalana a l’Estatut d’Aragó i les lleis de llengües, fins a la cosa del LAPAO, també hi ha ocupat bons espais; o el tractament exhaustiu dels resultats als nostres pobles a les eleccions municipals i autonòmiques.

No sé si es pot dir que Vilaweb ha canviat el periodisme, la societat i el país; un servidor, però, puc afirmar que em sento agraït al periodisme honest que fan els Maresma-Partal, que em fa estimar una mica més la societat del meu País.