
… i ens queda tant per fer!*
// Francesc Ricart
Sentiments enfrontats: els vint anys de Temps de Franja em provoquen sentiments contradictoris. Per allò de mirar enrere i veure’n la portada, els «objectius» del primer editorial, els col·laboradors i els temes del primer número i constatar que, en aquest temps, la llengua catalana a la Franja no ha reeixit com segur que hauríem volgut tots. I, tanmateix, el fet miraculós de l’existència d’aquest paper continua representant una de les esperances de la pervivència del català a les comarques de la Franja de Ponent. Aleshores «es portava molt» la llei de llengües, un objectiu «definitiu» que ha tingut molts capítols a TdeF. Avui, la cooficialitat ens pot parèixer Vintage. A la Franja la presència de la nostra llengua és del tot insuficient a l’administració, les institucions, els mitjans i a l’espai públic; només l’escola ha mantingut els pressupòsits emanats de la Declaració de Mequinensa d’aquell llunyà 1984. Amb tot, i prou que n’hem parlat a TdeF i se’n parlarà, el català a l’ensenyament no ha produït els efectes desitjats ni de bon tros. Per acabar d’abundar en aquest «balanç» és curiosa la coincidència de l’entrevista central a l’alcaldessa de Saidí en el primer número i a l’alcalde de Saidí al número 146, l’últim: aleshores l’alcaldessa es queixava que la llei de llengües estava «massa parada»; el d’ara, s’atreveix (!) a manifestar que «podríem prendre mesures senzilles sobre bilingüisme». Cert desencís, oi?
No sé si és prudent parlar del meu articlet emmarcat en la secció Països Catalans fins fa dos dies, vull dir fins fa dos números, si més no, però, deixeu-me agrair que hi haja pogut aportar alguna cosa en allò que m’ha mogut des del primer dia: fer present a TdeF l’aspiració de la catalanitat de la Franja. Vint anys després -en el primer número parlava de la Universitat catalana d’estiu- encara aixeco el dit per recuperar allò somort (esmortoït en diria l’enyorat Josep Galan) que cal a la Franja per participar del món català.
*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020
Tags: No som d'eixe mon
Trackback from your site.