Articles publicats per Carles Terès
Descomposició*
14 de maig de 2020
He sentit a la ràdio un reportatge sobre les empreses que van a netejar els pisos de la gent que ha mort sola, sense que ningú l’hagi trobada a faltar. La descripció ha estat esfereïdora. El més colpidor, però, ha estat el procés d’abandonament en què cau una persona, fins al punt de convertir casa
Assemblea de Gent del Matarranya
14 de febrer de 2020
// Carles Terès El passat 7 de febrer, es va celebrar al saló d’actes de la Comarca del Matarranya l’assemblea general de l’associació Gent del Matarranya. Lo secretari va començar pel tema principal que havia convocat als assistents, los parcs eòlics projectats en diversos indrets de la comarca. Va explicar les accions que s’han fet
Publicat a Matarranya
Etiquetat a Matarranya
Una bona iniciativa ecològica a Fraga
23 de gener de 2020
// Rosa Arqué A Fraga des de fa gairebé un any n’hi ha un grup de gent que s’organitza a través de les xarxes socials per eixir a recollir residus a la vora del riu o a espais verds que estiguen a prop del casc urbà. La iniciativa, la va començar una colla de joves
Publicat a Baix Cinca
Etiquetat a Baix Cinca
Neu i bon humor a Torredarques, malgrat tot
21 de gener de 2020
// Carles Terès El temporal batejat com a Glòria, està portant a terres matarranyenques greus destrosses a instal·lacions particulars i públiques i afectacions a les infraestructures necessàries per a la vida de la població.
Publicat a Matarranya
Etiquetat a Matarranya
Enrenou de calderons a la Freixneda
7 de gener de 2020
// Carles Terès Lo dia 5 de gener d’enguany, van tornar a sonar els calderons a la Freixneda. Segons ens explica el company José ‘Marco’ Querol, la tradició té com a objecte fer molt de soroll per a que ses Majestats no passin de llarg per la carretera, ja que la vila en queda una
Publicat a Matarranya
Etiquetat a Matarranya
Waterboys*
1 de novembre de 2019
Sonen The Waterboys. La cançó em transporta a un temps on lo món pareixia molt ample. No ho era gens, d’ample, però era bonic que ho paregués. Una feina prou bona, un piset compartit en un edifici rònec de Gràcia, esta mena de coses.
Publicat a L'esmolet
Etiquetat a L'esmolet
«Querida abuela»
29 de juliol de 2019
Així, amb un “Querida abuela”, començava les cartes que li enviava a la iaia Rosario de Queretes. Però va arribar un dia que vaig sentir que aquella “abuela” no era ma iaia, ni jo el “nieto” que signava. Fins allavons només havia escrit en castellà; i haig de dir que treia notes molt altes en
Publicat a Lo primer camí
Etiquetat a Lo primer camí
Resòleg*
26 de juliol de 2019
No sé si els soferts lectors d’esta columna s’han adonat que no sempre apareix —possiblement no. A voltes és per qüestions d’espai, però he de confessar que sovint m’ho faig vindre bé per no haver de publicar-la. Des que vaig començar a fer columnes l’any 1995, en dec haver escrit més de 400. No sé
Publicat a L'esmolet
Etiquetat a L'esmolet