Enrenou de calderons a la Freixneda

// Carles Terès

Lo dia 5 de gener d’enguany, van tornar a sonar els calderons a la Freixneda. Segons ens explica el company José ‘Marco’ Querol, la tradició té com a objecte fer molt de soroll per a que ses Majestats no passin de llarg per la carretera, ja que la vila en queda una mica apartada. Un altre amic freixnedà, Rubén Esteve, ens completa la informació: “Tradició que els més iaios recorden, diuen, des que es va fer la carretera nova i ja no calia pujar al poble per anar a Vall-de-roures, en temps en què els xiquets portaven penjades esquelles del coll i l’arbre de Nadal el decoraven en panolles de panís”.

A partir de les 10 del matí, doncs, van començar a fer cap a la plaça els més menuts, arrossegant rastelleres de calderons, compostes de tota classe d’andròmines lligades amb un cordill: cassoles, esquelles, llaunes de refresc, paelles, tupins, bidons d’oli de l’any de la picor… Donem fe que des de la carretera se sentia el terrabastall.

A les 12 del migdia, acabat lo recorregut pel poble, va haver-hi una actuació infantil al saló cultural.

Naturalment los Reixos van acudir a la vesprada en un carruatge tirat per dos magnífics cavalls negres. Veïns grans i menuts els acompanyaren portant torxes que il·luminaven los carrers de la preciosa vila. La cavalcada va començar a la capella de la Mare de Déu del Pilar, on los Reixos van adorar l’Infant Jesús. En acabat, van fer un discurs des de la balconada de la Casa de la Vila, acompanyats per l’alcalde Frederic Fontanet, que va  remarcar la importància de mantindre una tradició com esta, ja que “si hi ha xiquets a un poble hi ha alegria, i ja veiem que aquí en tenim molts. Enguany volem celebrar que tenim cinc nous nadons i esperem que això vagi a més”.

Tots a la plaça. / Carles Terès

Los calderons moderns i antics. / C. T.