L’Associació d’Amics del Mas de Llaurador va programar el diumenge 28 d’agost, la celebració de la festivitat de Sant Joan Degollat patró de la població. Els veïns de Valljunquera i de la Vall del Tormo que formen l’associació, acompanyats per altres visitants de la comarca, tenien moltes ganes de trobar-se novament després de dos anys de pandèmia en què la convocatòria festiva no va poder celebrar-se. A més, enguany, hi havia una gran novetat que tothom tenia moltes ganes de veure: la restauració de la bonica església de la població, l’únic edifici dempeus de l’antic nucli urbà ara deshabitat. La gran cúpula i cimbori del creuer consolidats, els finestrals amb alabastre, la porta original restaurada, la teulada reparada…
El president del Govern d’Aragó Javier Lambán, acompanyat per diferents alts càrrecs de l’executiu, va vindre a Barcelona esta setmana per acceptar la cessió gratuïta de la Casa d’Aragó de la capital catalana per tal de rehabilitar-la i reforçar la seua funció com a espai integrador. Des de l’inici de la pandèmia que va haver de tancar-se perquè es trobava en una situació de conservació lamentable per falta de viabilitat econòmica, com ja fa temps que argumentava l’actual president de l’entitat l’alcorisà Jesús Félez, que ha rebut la notícia de l’executiu amb gran satisfacció.
És recent la mort de Carmelo López després d’una llarga malaltia que, a poc a poc, l’anava limitant. Va nàixer al petit municipi de Jatiel —Bajo Martín, Terol— el 1940, estudià batxillerat a l’Institut d’Alcanyís i ingressà com a treballador de correus a la capital del Baix Aragó el 1958. Set anys més tard es traslladà a l’oficina de Vall-de-roures com administrador de correus on va treballar fins la seua jubilació. El 1982 serà un dels impulsors de l’Asociación Cultural de Valderrobres (ASCUVAL) i de la revista comarcal bilingüe, sobretot en la primera època, Gaceta del Matarraña. Boletín informativo y cultural que estarà activa durant una dècada, entre 1984 a 1993.
Les jotes tradicionals del Matarranya, un dels cants prioritaris en el nostre patrimoni cultural, va ser l’acte més destacat en la celebració de la Jornada de la Llengua Materna que l’Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua ‘Clarió’ va organitzar a la Portellada diumenge 20 de març. Amb una gran actuació que va tindre lloc al Centre Cultural de la població i que va dirigir la cantant i professora de jota, la nonaspina Laura Satué, molt ben acompanyada pel també nonaspí Jesús Buisan a la guitarra i la ronda de corda i amb la presència a l’escenari de l’Escola de Jota de la Portellada. A l’actuació es van cantar jotes en la nostra llengua, algunes ben populars i tradicionals, altres d’improvisades i dedicades a la vila que va acollir la convocatòria.
Com cada any, des del 2016, el 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO. A l’Aragó qui s’encarrega de programar i promocionar les diferents activitats que organitzen les entitats és la Direcció General de Política Lingüística que, a la vegada, presenta convocatòries pròpies de caràcter més general. Actes culturals que se celebren entre els mesos de febrer a l’abril.
La música ha marcat de manera molt positiva la família calaceitana Esteve Ferrer. El pare, Ángel Esteve, s’hi va vincular des de ben jovenet a través de la Rondalla de Calaceit que es va formar cap al 1957, on ell actuava com a cantador i guitarrista. De l’agrupació juvenil local, seixanta anys més tard, només en sobreviuen quatre membres: Jaime Colomer, llaüt, Ramon Valls i José Luis Colomer, bandúrries i l’incombustible Ángel.
Enguany, l’Ajuntament de la Vall del Tormo, per celebrar la festivitat de Sant Jordi, va publicar Memoria gráfica de Valdeltormo. Las fotografías de mosén León II. El volum va ser presentat per Natalia Antón Dilla, la periodista autora de l’obra, depositària de l’Arxiu Fotogràfic del capellà vallejo i gestora de la web de la vila. L’any passat, també coincidint amb Sant Jordi, ja es va publicar la primera entrega, on Natalia va seleccionar 268 fotografies principalment de grup: escolars, amics, celebracions religioses, excursions, famílies… En este segon àlbum gràfic que consta de 512 imatges, la periodista el dedica majoritàriament a les instantànies individuals que utilitzava mossèn León per aconseguir les fotografies que formarien part del Document Nacional d’Identitat que li demanaven els interessats per no haver de desplaçar-se a Alcanyís.
El diables matarranyencs que impressionen al visitant per la seua tradicional indumentària, ocupen el lloc central de la mostra dedicada a la popular festivitat de Sant Antoni. La comarca del Matarranya va presentar a l’Institut de Secundària del Matarranya l’exposició sobre la celebració de Sant Antoni en els municipis del nostre territori. Després la va traslladar a la planta baixa de la seu comarcal durant la Setmana Santa que ha estat molt visitada per la gran afluència de visitats en estes dates als nostres pobles, aprofitant el bon temps i les processons religioses d’esta primavera plujosa. La festa de Sant Antoni, la més important del nostre cicle festiu d’hivern, va ser declarada d’Interès Turístic a Aragó el 2009 i que se celebra el 17 de gener a totes les viles de la comarca, excepte a la vila de Fórnols.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
